Mes: juny de 2020 (Pàgina 1 de 2)

Periodistes escriptors o escriptors periodistes?

Són molts els periodistes que han fet el salt al món de l’escriptura de ficció i han aprofitat el seu talent per explicar històries verídiques per inventar-se mons i personatges que captivin els lectors. Us proposem una tria de noms de les lletres d’arreu.

Xavier Bosch: ha treballat en ràdio, premsa i televisió i va ser la cara visible del programa d’entrevistes “Àgora”, de TV3.  Va fer el salt a la ficció amb la publicació de la trilogia policíaca Se sabrà tot. Des d’aleshores ha anat publicant diverses novel·les, la més recent de les quals és Paraules que tu entendràs.

Rafel Nadal: durant anys va ser el director de El Periódico de Catalunya i actualment escriu a La Vanguardia. Avui és un dels novel·listes més estimats pels lectors i ja ha publicat uns quants títols de novel·la històrica on combina records propis amb trames fictícies.

Anna Ballbona: la guanyadora del darrer premi Llibres Anagrama de novel·la és periodista i crítica literària. Amb la novel·la No sóc aquí explora els sentiment de pertanyença familiar i el conflicte entre les pròpies arrels i la necessitat de volar.

Gemma Ruiz: la periodista cultural de TV3 fa publicar la seva primera novel·la, Argelagues. Aquest 2020 recrea l’ambient de ciutat i el món de la immigració xinesa amb Ca la Wenling.

Sílvia Tarragó: a més de periodista i escriptora durant anys va ser també llibretera, fet que la va impulsar a escriure L’amor i la lectura. La seva darrera novel·la és T’ho donaré tot, i està ambientada al Tibidabo.

Marta Carreras.: es va donar a conèixer en el panorama literari amb el llibre de contes, Tot el que no t’he dit, relats potents i directes sobre les mentides i secrets que embolcallen la quotidianitat dels seus protagonistes. Com a periodista actualment es dedica a la creació i gestió de continguts digitals i audiovisuals.

Carme Chaparro: aquesta periodista ha treballat a diverses cadenes televisives i l’any 2017 va irrompre al panorama literari amb No soy un monstruo,  novel·la guanyadora del Premio Primavera de Novela.

Javier Sierra: la seva passió pels fenomens esotèrics , el món paranormal i les ciències ocultes en general l’han portat a presentar programes televisius com Cuarto Milenio i a escriure totes les seves novel·les a l’entorn d’aquestes temàtiques. Amb El fuego invisible es va endur el Premi Planeta l’any 2017.

Florencia Etcheves: aquesta periodista argentina ha publicat a casa nostra dues novel·les altament addictives: Errantes i Cornelia. Trames fosques, personatges tormentats i protagonistes femenines que ben bé podrien ser l’alter ego de l’autora.

Gabriel García Márquez: l’autor colombià més conegut i estimat va ser també periodista, guionista i editor. Sempre deia que el periodisme era l’ofici més bonic del món…sempre i quan no haguessis de viure d’ell. A part de les nombrosíssimes novel·les que va publicar també era un mestre dels reportatges novel·lats.

 

Propostes de literatura i pel·lícules LGTBI

Al llarg de la setmana del 22 al 26 de juny penjarà al seu compte d’Instagram (@bibliotecaigualada) diversos posts amb propostes de lectura i cinema seleccionades pel personal de la Biblioteca.

Jugant amb les sigles LGBTI es proposarà cada dia una tria concreta que inclourà des de novel·les a llibres sobre la temàtica, contes i pel·lícules. Per exemple del lesbianisme destaquen la pel·lícula «La favorita» i el conte «L’Aitor té dues mares», de Maria José Mendieta, i amb G de gais, el còmic «Noi coneix noi», d’Alice Oseman. Sobre la bisexualitat la guia recull la novel·la «Beatriz y los cuerpos celestes», de Lucía Etxebarría, i la pel·lícula «Colette», amb Keira Knightley. Pel que fa a la transexualitat, el llibre «El arte de ser normal», de Lisa Williamson i la novel·la juvenil «George», d’Àlex Gino, són una bona manera d’endinsar-se en la temàtica, mentre que per conèixer millor la interesexualitat es recomana la novel·la «Middlesex», de Jeffrey Eugenides, i la pel·lícula «Victor o Victoria», de Blake Edwards.

LGTBI_2020

Què podem fer (i què no) perquè els nens llegeixin

 

 

QUÈ PODEM FER

  • Valorem el fet de llegir.
  • Expliquem-los contes.
  • Que ens vegin llegint.
  • Fem del llibre un objecte quotidià.
  • Parlem de llibres.
  • Llegim amb ells.
  • Fem de la lectura un costum saludable.
  • Regalem llibres.
  • Animem-los a escriure.

MANERES D’ODIAR LA LECTURA  (segons Gianni Rodari)

  • El llibre com a alternativa  a la televisió. Cada cosa té el seu moment.
  • El llibre com a alternativa al còmic. Per què no poden llegir còmics? Es tracta d’agafar gust per la lectura, i un còmic també és un “llibre”.
  • Dir que “abans llegien més”. No és veritat, i els infants ho saben.
  • Considerar que els nens tenen massa distraccions. Fem que la lectura sigui atractiva per a ells!
  • Negar-se a llegir als nens. La lectura compartida és un moment màgic.
  • Transformar el llibre en un instrument de tortura. Res de fer fitxes, resums, etc.
  • No oferir varietat. Que els infants puguin triar què llegir.
  • Obligar a llegir.

> Especial Gianni Rodari, centenari del seu naixement.

 

 

« Entrades més antigues