El professor, traductor i corrector igualadí Albert Nolla ha protagonitzat la tercera i última sessió del TriCicle Literari, parlant de literatura japonesa, el dimarts 3 de novembre. Per Nolla hi ha un autèntic «tsunami» de la literatura japonesa a Catalunya, amb les nombroses traduccions que se n’estan fent, i el boom del que s’anomena healing fiction: històries protagonitzades per gats i llibreries, que «són fàcils, còmodes, boniques» i que reconforten. Però l’origen de la presència d’aquesta literatura a Catalunya se situa a principis del 2000, quan les editorials van començar a traduir del japonès al català, amb apostes cap a autors com Haruki Murakami, «el gran autor contemporani que va exportar la literatura japonesa al món», en paraules de Nolla, que ha traduït nombroses obres seves a la nostra llengua.
La Biblioteca compta amb múltiples recursos de genalogia i heràldica per a les persones que fan recerca dels seus avantpassats familiars i que volen elaborar el seu arbre genealògic. Un dels més importants per la seva exhaustivitat i, alhora, el seu estil amè, són els dos llibres que la historiadora Montserrat Rumbau ha escrit sobre una zona límitrofe amb l’Anoia de la qual provenen molts anoiencs. L’ún és «500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns: Pontils, Valldeperes, Vallespinosa, Santa Perpètua de Gaià, Viladeperdius, Montalegre» (Cossetània, 2020), i el segon és la continuació d’aquest volum: «El dia a dia dels pagesos de la Baixa Segarra: la família, la casa, la terra (1575-1725)» (Cossetània, 2026). En els dos casos l’autora ha fet un buidatge exhaustiu d’arxius, així com entrevistes i recerca sobre el terreny de masies, noms i cognoms i oficis. Endinsar-se a les seves pàgines és endinsar-se en un passat comú on podem trobar-hi força sorpreses.
*Foto de Santa Perpètua de Gaià (www.tribusdelasegarra.cat)
