Mes: juliol de 2020 (Pàgina 1 de 2)

Rafel Nadal i Anne Jacobs, els més prestats

El fill de l’italià i La senyora Stendhal, de Rafel Nadal. L’escriptor i periodista és un dels més llegits pels usuaris de la Biblioteca. La recreació històrica i el llenguatge planer amb què explica les històries situen els seus llibres entre els més prestats.

El fibló, de Sílvia Soler. Novel·la contemporània, realista i intimista, que explora la relació de tres germanes que hereten l’antiga casa familiar i decideixen anar-hi a viure. Com totes les històries d’aquesta autora tan estimada, aquest llibre també fa niu en el cor del lector.

La villa de las telas, d’Anne Jacobs. És la primera part d’una saga familiar formada per tres volums que es van publicar originàriament en alemany entre els anys 2014 i 2018. Intrguees, secrets familiars, amors i desamors i una ambientació històrica que recrea la industrialització a la ciutat d’Augsburg omplen les pàgines d’aquesta història. Una veu narrativa que recorda a les de Lucinda Riley o Kate Morton.

La desaparició de Stephanie Mailer, de Joel Dicker. L’intriga és la marca de la casa de tot el que escriu aquest jove autor suís. Després del debut mundial de La veritat sobre el cas Harry Quebert en aquest llibre es capbussa en uns fets esgarrifosos que tenen lloc a Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons : l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Las hijas del capitán, de Maria Dueñas. L’autora de la reeixida novel·la El tiempo entre costuras parla aquí de les relaciones entre els membres d’una colònia espanyola a la ciutat de Nova York, a l’any 1936.

La trena, de Laetitia Colombani. L’autora —guionista, directora i actriu de reconegut prestigi— aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.

Trilogia de El silencio de la ciudad blanca, d’Eva García Sáenz de Urturi. Primer volum d’una trilogia que combina crims rituals, arqueologia, passions i misteris ambientada al País Basc, que ja ha estat portada al cinema. La segueixen Los ritos del agua i Los señores del tiempo.

Quan tot comença… amb una carta

 

L’estranya desaparició d’Esme Lennox, de Maggie O’Farrell. En aquesta novel·la de l’autora irlandesa la història arrenca amb una carta on l’Iris descobreix que té una tieta àvia que ha estat tancada  durant seixanta anys en un reformatori mental. I ningú li havia parlat mai de la seva existència.

Les llavors del silenci, d’Àlvar Queixal. En un poblet anglès la protagonista, la vella senyora Tavistock evoca un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d’Aragó la primavera del 1938.

La maleta sarda, de Margarida Aritzeta. Manu Uriarte, dedicat a la compravenda de llibres antics, viatja a Perpinyà per trobar-se amb en Ferdinand Torrentà, un bon client que li ha escrit una carta on afirma tenir en el seu poder un singular i valuós exemplar publicat el 1502 pel conegut tipògraf Hans Rosenbach. Però el vell Torrentà no es presenta a la cita i en Manu va a buscar-lo a casa seva: en arribar-hi, se’l troba assassinat i la casa escorcollada.

El proyecto de mi vida, de Megan Maxwell. En morir el seu pare la Sharon descobreix una carta seva on li explica un secret relacionat amb la seva infància que li canviarà la vida per sempre. Família, amors i desamors, amistat i un toc de màgia.

La isla de las mariposas, de Corina Bomann. Una carta misteriosa, una mansió familiar plena de secrets i una protagonista, la Diana, que emprén una nova vida lluny de les infidelitats de la seva parella.

La última carta de amor, de Jojo Moyes. Una història a cavall entre els anys seixanta i el present, en què una jove periodista ressegueix el fil d’una misteriosa carta en què un home li demanava a una dona que deixés el seu marit.

Carta d’una desconeguda, d’Stefan Zweig. Una de les novel·les més romàntiques de l’autor austríac és un intens monòleg on la protagonista exposa l’amor malaltís cap a un home que ni tan sols la coneix.

Camí d’anada i tornada, de Montse Barderi i Emma Vilarasau. Connecticut, 27 de desembre de 1940. L’Annemarie escriu una carta en què demana ajuda a l’Ella arran de la mort del seu pare. L’Ella viu a l’Índia des de fa algun temps i respon immediatament als precs de la seva amiga, amb qui va fer un viatge de milers de quilòmetres, de Suïssa a Kabul.

Tast d’estrelles, de Joaquim Molina.  Som a l’any 1982 i a en Josep Maria li acaben d’anunciar que la seva mare, Francisca Ricou, ha mort. Era una dona implacable que amb mà de ferro va ser capaç de crear i conduir un imperi del cava. Una misteriosa carta, del que sembla un antic xantatge, durà en Josep Maria a remenar en el passat familiar mentre brega amb un present complicat.

Cartas de amor a los muertos, d’Ava Dellaira. La Laurel és una jove estudiant que, de resultes d’un treball de llengua, comença a escriure cartes a personatges ja desapareguts, com Kurt Cobain, Heath Ledger o Amy Whinehouse.

cartes

« Entrades més antigues