Mes: març de 2021

Els més prestats d’autoajuda

En un any marcat per la pandèmia, els llibres de creixment personal han tingut més sentit i acollida que mai. Hem fet un rànquing dels 10 llibres que més s’han llegit aquest 2020 a la Biblioteca Central d’Igualada:

  1. Alegría, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles
  2. Sé amable contigo mismo : el arte de la compasión hacia uno mismo, de Kristin Neff
  3. Comunicación no violenta : un lenguaje de vida, de Marshall B. Rosenberg
  4. . Ya te dije adiós, ahora cómo te olvido : una guía para sacarse al ex de la cabeza y del corazón, de Walter Riso
  5. El Laberinto del alma, d’Anna Llenas (conte infantil)
  6. Ichigo-ichie : l’art japonès de viure moments inoblidables, d’Héctor García
  7. Terapia Gestalt : inteligencia relacional para vivir mejor, de Chantal Higy-Lang y Charles Gellman
  8. El Sutil arte que (casi todo) te importe una mierda, de Mark Manson
  9. ¡Lo haré mañana! : cómo dejar de procrastinar, d’Helena Domínguez Cagnon y Josep Mª Farré
  10. El Club de las 5 de la mañana : controla tus mañanas, impulsa tu vida, de Robin Sharma

Recomanem: “El llibre de la Senyoreta Buncle”

Avui, la Dolors, de la Biblioteca Central d’Igualada, ens recomana “El llibre de la Senyoreta Buncle”, de D.E. Stevenson:

Temps enrere vaig sentir la Sílvia Soler parlant a la ràdio sobre llibres que havia llegit i havia trobat interessants. Va recomanar El llibre de la senyoreta Buncle de D. E. Stevenson (Dorothy Emily S. 1892-1993) editat per El cercle de Viena, la qual cosa acostuma a ser una garantia de bona lectura. I certament, t’endinses en la seva lectura amb delit i més d’una riallada continguda.

Deia, i subscric, que és una novel·la deliciosa que narra com la senyoreta Buncle, una dona soltera de quaranta anys, un bon dia s’adona de com han minvat els seus estalvis. Pensant en les escasses possibilitats que té per incrementar el seu compte bancari, decideix escriure un llibre, tot i que mai abans havia escrit. Un cop el té enllestit, i firmat a nom del senyor John Smith, l’envia a la primera editorial que troba a la llista (casualment Abbott & Spicer n’és la primera per ordre alfabètic, de les editorials de Londres). Lluny de qualsevol pronòstic que hagués fet i fora de tota expectativa de la senyoreta Buncle, l’editorial la hi publica.  

La senyoreta Buncle, però, no domina gaires temes, és una persona que toca de peus al terra, no té gens d’imaginació i és bastant seriosa, per això decideix parlar de l’única cosa que realment coneix: el poble on viu i els seus veïns. Aquests seran els personatges de la novel·la i el fil argumental la mateixa i quotidiana vida de la vila. Tot i que, això sí, els canvia els noms tant al poble com als seus habitants. Només es permet una fantasia: hi afegeix un personatge una mica fantàstic que dona un toc novel·lesc a la seva narració i que existeix per a pertorbar la pau del poble i la dels seus “amables” veïns.

En una columna literària de The Weekly Guide en diu el crític: «(…) El senyor Smith es mira l’amor amb cert desdeny, escriu sobre l’amor amb ironia, i el resultat és extraordinàriament divertit. Recomano fervorosament el llibre a tots els que tinguin sentit de l’humor.» El rotatiu The Morning Sun declara: «És una classe de novel·la que no solem recomanar als nostres lectors, però sens dubte serà un èxit de vendes. Es tracta sobretot de la descripció d’una sèrie de personatges sota la influència de passions desfermades o perverses.»

La història, així de bon principi, pot semblar intranscendent ja que parla de la vida “tranquil·la i pausada” d’un petit poble escocès. Però, a mesura que s’avança, es troben fortes dosis d’humor anglès (o escocès en aquest cas) que sense miraments es va endinsant en una incomprensible hipocresia social (també tan anglesa, però no només).

I és que la Barbara Buncle retrata sense pietat, a la seva novel·la, tots els habitants del poble. Es defineix a si mateixa com una bleda assolellada i insegura; incapaç d’escriure una novel·la amb tanta perspicàcia per a capir els seus veïns i les seves accions forassenyades. Fet i fet, el que fa és finalitzar la novel·la en un estil purament austenià i donar allò que es mereix a cadascú.

Dolors Palomas Castellví

Els programes de la Festa Major d’Igualada en línia

La Biblioteca Central d’Igualada ha enllestit la digitalització dels programes de la Festa Major d’Igualada que es conserven a la Col·lecció Local, des del 1851 al 1989. Des d’ara gairebé un centenar de programes ja es poden consultar en línia i a text complet al dipòsit digital Trencadís, la web on es van penjant i actualitzant els fons locals digitalitzats que es conserven a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. La digitalització d’aquesta col·lecció ha estat possible gràcies a una subvenció de la Diputació.

Aquesta actuació permet apropar a tothom aquest important patrimoni cultural de la ciutat, un petit tresor que permet veure l’evolució de costums i rituals al llar de gairebé un segle i mig de vida igualadina. Així, el primer programa festiu és del 23 d’agost de 1851 i es titula «Programa de las Fiestas que tendran lugar los días 23, 24 y 25 de agosto en la villa de Igualada dedicadas a su patrón el apòstol S.Bartolomé». Aquest inclou curiositats com l’ordre dels balls que s’havien de tocar. En aquesta col·lecció hi ha alguns buits, com els anys de la guerra civil, de 1936 al 1939, en què no es van celebrar les festes o altres anys que la biblioteca no ha pogut trobar i conservar. Alhora, aquests programes contenen cròniques locals, articles històrics d’interès i també permeten fer-se una idea de l’evolució del disseny gràfic a casa nostra. Els programes originals es conserven a la Col·lecció Local de la Biblioteca i igualment es poden consultar “in situ”.

Aquesta col·lecció s’afegeix als altres documents digitalitzats que la Biblioteca posa a l’abast de tothom a través del Trencadís, un repositori que té com objectiu preservar i facilitar l’accés a aquelles col·leccions úniques i valuoses de les biblioteques. Així, des de fa anys ja es poden consultar en línia tots els periòdics de la ciutat fins a l’any 1940, així com les capçaleres de periòdic «Igualada» (1942-1997) i la revista «Vida» (1946-1998).

.