Categoria: Recomanacions (Pàgina 21 de 59)

La recent publicació, per part de l’editorial Males Herbes, del llibre Extraordinàries. Noves autores  de l’insòlit en llengua catalana ha evidenciat el bon moment que viu el gènere fantàstic a casa nostra i ens dona a conèixer la veu singular de quinze escriptores que prometen. Aquest gènere viu avui el seu moment més dolç, amb la publicació de llibres i propostes d’allò més interessants. I tot plegat justament en un any en què es commemora el centenari del precursor de la literatura fantàstica catalana, Joan Perucho. Us proposem aquesta tria de 10 noms i 10 títols de tots els temps per (re)descobrir la fantasia catalana.

>Josep Maria Francès. Voliana Edicions va recuperar de l’oblit Retorn al sol: novel·la de fantasia i sàtira, l’obra futurista que l’autor va publicar l’any 1936. Aquí els catalans es veuen obligats a refugiar-se en unes coves subterrànies sota Montserrat després de patir una catàstrofe natural.

> Joan Perucho. L’autor va publicar les Històries naturals l’any 1960. Amb aquest volum va voler fer una paròdia dels clàssics de la literatura fantàstica i de terror, així com del vampirisme.

> Manuel de Pedrolo. El seu Mecanoscrit de segon origen és segurament l’obra més emblemàtica del gènere fantàstic català, i ha captivat lectors de totes les edats. Ens presenta un futur inquietant amb una humanitat en joc.

> Margarida Aritzeta. Aquesta prolífica autora de novel·les per adults i juvenils ha conreat també el gènere fantàstic i d’aventures, amb històries com la de El gorg negre, ambientada al Montseny i amb una antiheroïna que ha de salvar la humanitat de les amenaces del poder Fosc.

>Jordi de Manuel. Entre la nombrosa producció literària d’aquest autor destaca L’olor de la pluja, ambientada en un futur no gaire llunyà amb una Barcelona plena de refugiats que fugen de la sequera punyent que castiga el país.

> Marc Pastor. Misteri, terror, acció i una invasió alienígena en forma de planta són els ingredients de L’any de la plaga, una de les seves novel·les més conegudes, que ha arribat també al cinema.

> Ariadna Castellarnau. Aquesta jove autora de Lleida es va donar a conèixer amb l’excel·lent recull de relats Cendra. Històries distòpiques plenes de pessimisme amb una humanitat enfonsada.

> Teresa Colom.  A Consciència, l’autora situa la humanitat després d’una catàstrofe ecològica, en un temps en què comprar la immortalitat és possible, traspassant la consciència de la persona a un sistema informàtic en morir.

> Víctor Garcia Tur. Amb El país dels cecs va guanyar el Premi Mercé Rodoreda de contes, l’any 2018. Es tracta d’un recull de relats experimentals on juga amb els elements fantàstics i fa l’ullet a autors com Borges i Dickens.

> Jaume C.Pons Alorda. Amb Ciutat de Mal aquest poeta presenta una novel·la situada en una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor. Aquí conflueixen tres històries: la d’un jove aspirant a escriptor, la d’una noia embarassada que vol escapar als controls de natalitat i la d’una serventa de la casa més important de la ciutat.

Per saber-ne més:

> Societat catalana de Ciència-Ficció i Fantasia