Etiqueta: Novetats (Pàgina 8 de 24)

25 destins literaris per viatjar (o llegir)

destinos-literariosEl llibre Destinos literarios de Sarah Baxter és una petita joia de la narrativa de viatges que presenta  25 indrets emblemàtics d’arreu del món on escriptors de tots els temps hi han ambientat les seves obres. Un viatge des de la Índia d’Arundhati Roy al Xile d’Isabel Allende. Una lectura amena i plena de màgia, gràcies a les il·lustracions d’Amy Grimes. Aquests són alguns dels destions que retrata.

Kerala > El Déu de les petites coses
L’escriptora Arundhati Roy es va donar a conèixer amb aquesta novel·la plena dels colors, els aromes i la història d’aquest estat exuberant del surde la Índia conegut com “el territori de Déu”. El llibre, que es va endur el Premi Booker el 1997, explica la història de dues germanes que perden la seva cosina en un tràgic accident al riu.

Kabul > El caçador d’estels
Khaled Hosseini descobreix als ulls occidentals un país, Afganistan, ple de vitalitat però saccejat per les guerres . Kabul, la seva capital, és l’escenari d’aquesta novel·la que arrenca als anys setanta i que explica la història de dos joves amics, un de ric i un de pobre, a qui els uneix la mateixa passió: la lluita d’estels, el joc “de moda” entre els infants de la ciutat.

Monroeville > Matar un rossinyol
Harper Lee va escriure aquesta obra l’any 1960 i ha esdevingut tot un clàssic que encara avui ens serveix per reflexionar sobre el racisme, els prejudicis i la injústicia. Monroeville és el nom que hi ha darrera Maycomb, la ciutat  fictícia on transcorren els fets. Un indret allunyat de tot, insular i miserable i impregnat dels valors surenys.

Xile > La casa de los espíritus
Isabel Allende ens regala aquesta història que esdevé una saga familiar i, alhora, un recorregut per la història del seu país, des del 1920 als anys setanta. La trama d’aquesta novel·la apassionant té lloc a cavall entre la capital del país i la hisenda de Las tres marías, a les fértils terres del sud.

Nàpols > L’amiga genial
Lenú i Lila, les dues amigues protagonistes d’aquesta saga escrita per Elena Ferrante viuen i creixen en aquesta ciutat italiana, als anys 50. Un indret fosc, brut i perillós controlat per la màfia on, malgrat tot, aprendran a tirar endavant i a forjar-se un futur millor.

Yorkshire Moors > Cims borrascosos
Aquests paratges inquietanment bells i salvatges del nord d’Anglaterra són l’escenari dels desafortunats amors entre la Catherine i el Heathcliff. Emily Brontë es va inspirar en una granja senyorial de Haworth, Ponden Hall, per crear aquest clàssic. Actualment aquesta granja s’ha convertit en un bed&breakfast.

Nova York > El vigilant al camp de sègol
J.D Sallinger fa passejar el seu jove protagonista pels carrers d’aquesta ciutat infinita. El Manhattan de mitjans de segle XX és l’escenari per on vagareja Hoden Caufiel, el jovenet “pijo” expulsat de l’escola que esdevé tot un heroi per a la joventut desencantada del moment.

Serra de Guadarrama > Per qui toquen les campanes
Aquí van tenir lloc algun dels episodis més cruents de la guerra civil, ja que suposaven una frontera natural i salvatge entre les tropes franquistes i les republicanes. Ernest Hemingway va ser testimoni actiu de la guerra, en tant que reporter, i anava a la serra a peu o a cavall. De totes les seves vivències en va publicar aquesta novel·la, que recull molts fets i indrets reals.

 

 

Les noves veus del gènere fantàstic català

La recent publicació, per part de l’editorial Males Herbes, del llibre Extraordinàries. Noves autores  de l’insòlit en llengua catalana ha evidenciat el bon moment que viu el gènere fantàstic a casa nostra i ens dona a conèixer la veu singular de quinze escriptores que prometen. Aquest gènere viu avui el seu moment més dolç, amb la publicació de llibres i propostes d’allò més interessants. I tot plegat justament en un any en què es commemora el centenari del precursor de la literatura fantàstica catalana, Joan Perucho. Us proposem aquesta tria de 10 noms i 10 títols de tots els temps per (re)descobrir la fantasia catalana.

>Josep Maria Francès. Voliana Edicions va recuperar de l’oblit Retorn al sol: novel·la de fantasia i sàtira, l’obra futurista que l’autor va publicar l’any 1936. Aquí els catalans es veuen obligats a refugiar-se en unes coves subterrànies sota Montserrat després de patir una catàstrofe natural.

> Joan Perucho. L’autor va publicar les Històries naturals l’any 1960. Amb aquest volum va voler fer una paròdia dels clàssics de la literatura fantàstica i de terror, així com del vampirisme.

> Manuel de Pedrolo. El seu Mecanoscrit de segon origen és segurament l’obra més emblemàtica del gènere fantàstic català, i ha captivat lectors de totes les edats. Ens presenta un futur inquietant amb una humanitat en joc.

> Margarida Aritzeta. Aquesta prolífica autora de novel·les per adults i juvenils ha conreat també el gènere fantàstic i d’aventures, amb històries com la de El gorg negre, ambientada al Montseny i amb una antiheroïna que ha de salvar la humanitat de les amenaces del poder Fosc.

>Jordi de Manuel. Entre la nombrosa producció literària d’aquest autor destaca L’olor de la pluja, ambientada en un futur no gaire llunyà amb una Barcelona plena de refugiats que fugen de la sequera punyent que castiga el país.

> Marc Pastor. Misteri, terror, acció i una invasió alienígena en forma de planta són els ingredients de L’any de la plaga, una de les seves novel·les més conegudes, que ha arribat també al cinema.

> Ariadna Castellarnau. Aquesta jove autora de Lleida es va donar a conèixer amb l’excel·lent recull de relats Cendra. Històries distòpiques plenes de pessimisme amb una humanitat enfonsada.

> Teresa Colom.  A Consciència, l’autora situa la humanitat després d’una catàstrofe ecològica, en un temps en què comprar la immortalitat és possible, traspassant la consciència de la persona a un sistema informàtic en morir.

> Víctor Garcia Tur. Amb El país dels cecs va guanyar el Premi Mercé Rodoreda de contes, l’any 2018. Es tracta d’un recull de relats experimentals on juga amb els elements fantàstics i fa l’ullet a autors com Borges i Dickens.

> Jaume C.Pons Alorda. Amb Ciutat de Mal aquest poeta presenta una novel·la situada en una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor. Aquí conflueixen tres històries: la d’un jove aspirant a escriptor, la d’una noia embarassada que vol escapar als controls de natalitat i la d’una serventa de la casa més important de la ciutat.

Per saber-ne més:

> Societat catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Fantasy

« Entrades més antigues Entrades més recents »