Són moltes les escriptores catalanes que han plasmat en paper experiències vitals intenses relacionades amb la maternitat. Aquest és l’eix vertebrador de moltes de les novel·les publicades el darrer any, on s’explora la cara més trista de la maternitat: la pèrdua d’un fill tant al ventre matern com als pocs dies de vida. Aquest darrer cas és el que colpeix a la protagonista de “Només terra, només pluja, només fang”, de la Montse Albets. Una magnífica novel·la sobre la importància del dol i dels rituals per afrontar la negror i el buit de la pèrdua. També perd la filla la protagonista d’ “Aquest tros de vida”, amb què Estel Solé s’ha proclamat guanyadora del Premi Ramon Llull. En aquest cas la pèrdua té lloc als pocs mesos de l’embaràs, però les seqüeles l’acompanyaran sempre en un permanent dol perinatal. A “Material sensible”, Laura Pinyol també ens presenta una protagonista amb un embaràs inesperat i dificil.
Etiqueta: Recomanacions (Pàgina 1 de 51)
– Juliette. Los fantasmas regresan en primavera, de Camille Jourdy: un còmic protagonitzat per una família esperpèntica que fa petar de riure.
– Mujeres que compran flores, de Vanessa Monfort. Una història divertida i romàntica a parts iguals sobre l’amistat entre cinc dones que coincideixen sempre comprant flors.
– Primavera d’hivern, d’Antoni Dalmau. L’escriptor igualadí va fer servir aquest joc de paraules per posar títol a una novel·la sobre trobar l’amor (florir l’amor) a la vellesa de la vida.
– Primavera, estiu, etc., de Marta Rojals. Fa catorze anys de la publicació d’aquesta novel·la i encara avui és un dels llibres més recomanats i prestats. És la història d’una noia que retorna al seu poble de la infància en un moment de crisi vital.
– Parece que fuera es primavera, de Concita De Gregorio. Una història colpidora sobre el dol d’una mare que perd les filles i que ha d’aprendre a tancar la ferida i mirar endavant, a descobrir que “a fora és primavera”.
