Etiqueta: Recomanacions (Pàgina 25 de 47)

Quan tot comença… amb una carta

 

L’estranya desaparició d’Esme Lennox, de Maggie O’Farrell. En aquesta novel·la de l’autora irlandesa la història arrenca amb una carta on l’Iris descobreix que té una tieta àvia que ha estat tancada  durant seixanta anys en un reformatori mental. I ningú li havia parlat mai de la seva existència.

Les llavors del silenci, d’Àlvar Queixal. En un poblet anglès la protagonista, la vella senyora Tavistock evoca un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d’Aragó la primavera del 1938.

La maleta sarda, de Margarida Aritzeta. Manu Uriarte, dedicat a la compravenda de llibres antics, viatja a Perpinyà per trobar-se amb en Ferdinand Torrentà, un bon client que li ha escrit una carta on afirma tenir en el seu poder un singular i valuós exemplar publicat el 1502 pel conegut tipògraf Hans Rosenbach. Però el vell Torrentà no es presenta a la cita i en Manu va a buscar-lo a casa seva: en arribar-hi, se’l troba assassinat i la casa escorcollada.

El proyecto de mi vida, de Megan Maxwell. En morir el seu pare la Sharon descobreix una carta seva on li explica un secret relacionat amb la seva infància que li canviarà la vida per sempre. Família, amors i desamors, amistat i un toc de màgia.

La isla de las mariposas, de Corina Bomann. Una carta misteriosa, una mansió familiar plena de secrets i una protagonista, la Diana, que emprén una nova vida lluny de les infidelitats de la seva parella.

La última carta de amor, de Jojo Moyes. Una història a cavall entre els anys seixanta i el present, en què una jove periodista ressegueix el fil d’una misteriosa carta en què un home li demanava a una dona que deixés el seu marit.

Carta d’una desconeguda, d’Stefan Zweig. Una de les novel·les més romàntiques de l’autor austríac és un intens monòleg on la protagonista exposa l’amor malaltís cap a un home que ni tan sols la coneix.

Camí d’anada i tornada, de Montse Barderi i Emma Vilarasau. Connecticut, 27 de desembre de 1940. L’Annemarie escriu una carta en què demana ajuda a l’Ella arran de la mort del seu pare. L’Ella viu a l’Índia des de fa algun temps i respon immediatament als precs de la seva amiga, amb qui va fer un viatge de milers de quilòmetres, de Suïssa a Kabul.

Tast d’estrelles, de Joaquim Molina.  Som a l’any 1982 i a en Josep Maria li acaben d’anunciar que la seva mare, Francisca Ricou, ha mort. Era una dona implacable que amb mà de ferro va ser capaç de crear i conduir un imperi del cava. Una misteriosa carta, del que sembla un antic xantatge, durà en Josep Maria a remenar en el passat familiar mentre brega amb un present complicat.

Cartas de amor a los muertos, d’Ava Dellaira. La Laurel és una jove estudiant que, de resultes d’un treball de llengua, comença a escriure cartes a personatges ja desapareguts, com Kurt Cobain, Heath Ledger o Amy Whinehouse.

cartes

Periodistes escriptors o escriptors periodistes?

Són molts els periodistes que han fet el salt al món de l’escriptura de ficció i han aprofitat el seu talent per explicar històries verídiques per inventar-se mons i personatges que captivin els lectors. Us proposem una tria de noms de les lletres d’arreu.

Xavier Bosch: ha treballat en ràdio, premsa i televisió i va ser la cara visible del programa d’entrevistes “Àgora”, de TV3.  Va fer el salt a la ficció amb la publicació de la trilogia policíaca Se sabrà tot. Des d’aleshores ha anat publicant diverses novel·les, la més recent de les quals és Paraules que tu entendràs.

Rafel Nadal: durant anys va ser el director de El Periódico de Catalunya i actualment escriu a La Vanguardia. Avui és un dels novel·listes més estimats pels lectors i ja ha publicat uns quants títols de novel·la històrica on combina records propis amb trames fictícies.

Anna Ballbona: la guanyadora del darrer premi Llibres Anagrama de novel·la és periodista i crítica literària. Amb la novel·la No sóc aquí explora els sentiment de pertanyença familiar i el conflicte entre les pròpies arrels i la necessitat de volar.

Gemma Ruiz: la periodista cultural de TV3 fa publicar la seva primera novel·la, Argelagues. Aquest 2020 recrea l’ambient de ciutat i el món de la immigració xinesa amb Ca la Wenling.

Sílvia Tarragó: a més de periodista i escriptora durant anys va ser també llibretera, fet que la va impulsar a escriure L’amor i la lectura. La seva darrera novel·la és T’ho donaré tot, i està ambientada al Tibidabo.

Marta Carreras.: es va donar a conèixer en el panorama literari amb el llibre de contes, Tot el que no t’he dit, relats potents i directes sobre les mentides i secrets que embolcallen la quotidianitat dels seus protagonistes. Com a periodista actualment es dedica a la creació i gestió de continguts digitals i audiovisuals.

Carme Chaparro: aquesta periodista ha treballat a diverses cadenes televisives i l’any 2017 va irrompre al panorama literari amb No soy un monstruo,  novel·la guanyadora del Premio Primavera de Novela.

Javier Sierra: la seva passió pels fenomens esotèrics , el món paranormal i les ciències ocultes en general l’han portat a presentar programes televisius com Cuarto Milenio i a escriure totes les seves novel·les a l’entorn d’aquestes temàtiques. Amb El fuego invisible es va endur el Premi Planeta l’any 2017.

Florencia Etcheves: aquesta periodista argentina ha publicat a casa nostra dues novel·les altament addictives: Errantes i Cornelia. Trames fosques, personatges tormentats i protagonistes femenines que ben bé podrien ser l’alter ego de l’autora.

Gabriel García Márquez: l’autor colombià més conegut i estimat va ser també periodista, guionista i editor. Sempre deia que el periodisme era l’ofici més bonic del món…sempre i quan no haguessis de viure d’ell. A part de les nombrosíssimes novel·les que va publicar també era un mestre dels reportatges novel·lats.

 

« Entrades més antigues Entrades més recents »