Aquests són alguns dels llibres que ens han deixat una gran petjada aquest 2024. Llibres que potser no estan a les llistes dels més venuts, ni se’n parla contínuament als mitjans de comunicació, ni els seus autors són mediàtics. Però la seva lectura no us deixarà indiferents.

Plovien ocells, de Jocelyne Saucier (Minúscula). Poques històries tenen com a protagonistes persones ja velles, de més de 80 anys. Elles són les protagonistes absolutes d’aquesta novel·la curta i deliciosa que ens endinsa pels boscos del nord de Canadà, on viuen apartats del món tres homes que només es tenen a ells mateixos i la natura salvatge que els envolta.

Ara sóc un llac, de Natàlia Cerezo (Empúries). L’autora va debutar amb l’excel·lent recull de contes A la ciutat amagada, després del qual va publicar la novel·la I van passar tants anys. Ara recupera el gènere del relat per mostrar-nos la quotidianitat i les famílies des de la seva singular òptica.

La mejor persona, de Xavi Puig (Temas de hoy). Amb ironia i un sentit de l’humor peculiar l’autor retrata la vida del protagonista, un “friki” i la relació que manté amb la seva feina i el seu entorn.

22 largos, de Caroline Wahl. (Lumen) Més enllà de Sally Rooney hi ha moltes altres autores que han retratat amb gran encert el pas de l’adolescència a l’edat adulta. Com l’alemanya Caroline Wahl, que posa com a protagonista una estudiant excel·lent i gran nedadora que s’ha de fer càrrec de la seva mare alcohòlica i de la seva germana petita.

Otras aves, de Sarah Addison Allen (Contraluz). Una jove arriba a Mallow Island per entrar a viure a l’apartament de la seva mare difunta, situat en un edifici anomenat Valvoluta. Aquí, en una atmosfera de realisme màgic, coneixerà els seus enigmàtics veïns.

El petit estudi dels records perduts, de Sanaka Hiiragi. Un llibre que ens parla amb gran delicadesa del més enllà, de la importància dels records i de la construcció de la pròpia identitat.