Són moltes les escriptores catalanes que han plasmat en paper experiències vitals intenses relacionades amb la maternitat. Aquest és l’eix vertebrador de moltes de les novel·les publicades el darrer any, on s’explora la cara més trista de la maternitat: la pèrdua d’un fill tant al ventre matern com als pocs dies de vida. Aquest darrer cas és el que colpeix a la protagonista de “Només terra, només pluja, només fang”, de la Montse Albets. Una magnífica novel·la sobre la importància del dol i dels rituals per afrontar la negror i el buit de la pèrdua. També perd la filla la protagonista d’ “Aquest tros de vida”, amb què Estel Solé s’ha proclamat guanyadora del Premi Ramon Llull. En aquest cas la pèrdua té lloc als pocs mesos de l’embaràs, però les seqüeles l’acompanyaran sempre en un permanent dol perinatal. A “Material sensible”, Laura Pinyol també ens presenta una protagonista amb un embaràs inesperat i dificil.
