En els darrers anys han irromput a primera línia del panorama literari un seguit d’autores que renoven la narrativa catalana i que han sabut connectar sobretot amb les lectores, perquè parlen de temes que hi connecten directament. Les relacions de parella i els amics, els fills, la situació laboral, els somnis de joventut…temes actuals Autores que van fent camí arreplegant lectors a biblioteques i llars d’arreu.
Marta Rojals
En certa manera va ser la primera, ja fa uns anys, d’encetar un camí que han seguit més tard altres autores. Primavera, estiu, etc. va irrompre en les lletres catalanes per quedar-s’hi i avui, set anys després, continua sent un dels llibres més recomanats i llegits arreu.
Milena Busquets
La filla de l’editora Esther Busquets converteix en novel·la la difícil i tensa relació que va mantenir amb la seva mare. També això passarà és una història visceral, escrita a raig, on exploren sense tabús temes com el dol, l’amistat i el sexe.
Jenn Diaz
Als 24 anys va debutar amb Belfondo, una novel·la que esdevé una metàfora de les relacions de poder. De l’amo de la fàbrica i els veïns d’un poble qualsevol que aquí s’anomena Belfondo. Després la trajectòria de Díaz ha sigut constant i l’any passat va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes amb Vida familiar.
Tina Vallés
Prosa i poesia es donen la mà a La memòria de l’arbre, en què l’autora tracta amb delicadesa el tema de la vellesa i la demència, a través dels ulls d’un nen que acompanya el seu avi en aquesta nova etapa.
Maria Guasch
Els fills de Llacuna Park retrata tota una generació a través dels ulls de la protagonista, una dona sense casa pròpia ni feina fixa que es busca la vida donant classes en un centre penitenciari.
Marta Orriols
Un mosaic de contes que dibuixen un calidoscopi de les relacions humanes. A Anatomia de les distàncies curtes les històres dels seus protagonistes esdevenen, en la ment del lector, en records de situacions i emocions ja viscudes.
Llucia Ramis
Recentment ha guanyat el premi Anagrama amb Les possessions i consolida una trajectòria literària amb títols que són un clar retrat generacional, com Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys.
Estel Solé
Amb Si no puc volar l’actriu, poeta i dramaturga Estel Solé s’endinsa en un tema delicat com és el de la impossibilitat de tenir fills però sense caure en dramatismes. També parla del desassosec vital i la necessitat de trobar un lloc al món. Un retrat íntim i amb certs tocs d’humor de la quarantena vital.
Ariadna Castellarnau
Un cas singular, el del llibre Cendra, que es va publicar a Catalunya en català el 2017 després d’haver guanyat el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l’any 2015, quan l’autora lleidatana vivia a Buenos Aires.
Mar Bosch
Una protagoinsta, l’Eva, amb una oportunitat d’or al davant: trobar feina després de molt de temps. Amb un humor i una senzillesa aparent Les generacions espontànies retrata situacions que seran familiars per a molts lectors.
