Resar a l’àngel de la guarda cada dia, passar el rosari, beneir el pa, fer d’escolanet, anar a catequesi cada diumenge, portar dol durant anys… Els costums religiosos van marcar les generacions passades però avui molts s’han perdut o s’han passat a celebrar en la més estricta intimitat. Aquest va ser l’eix de la tertúlia «Les devocions i els ritus a la vida quotidiana», que es va celebrar dimecres 29 d’abril a la Biblioteca Central d’Igualada dins els actes de la Primavera Gran. Una desena de persones grans van participar-hi i el seu testimoni es va enregistrar per formar part de la Biblioteca de la Memòria. Els participants, als quals la Biblioteca agraeix sincerament la seva col·laboració, van ser: Teresa Closa, Maria Manubens, Cecili Diez, Maria Térmens, Dolors Roca, Elisa Carpi, Gaspar Búrria, Eusebia Fanega, MªTeresa Riba i Antònia Palomo.
Els records d’una infantesa marcada per infinitud de costums religiosos seguien ben vius en les ments de tots ells. Qui més qui menys ho vivia intensament: «moltes coses eren obligatòries però ens agradava», en paraules de l’Eusebia. De tot el calendari litúrgic catòlic el que més enyoraven les assistents era la celebració del mes de Maria, al maig, que es feia antigament: «ho vivíem molt, a casa, a l’escola, col·leccionàvem estampetes», va explicar Dolors Roca. El Dijous de Corpus Christi, en què s’engalanaven amb catifes de flors els carrers d’Igualada i altres pobles, també es vivia amb molta alegria: «nosaltres vam arribar als anys quaranta a Igualada i quan feia poc que érem aquí vam fer una catifa de flors al carrer de les Delícies, llavors carrer d’Oviedo, on vivíem totes les castellanes», va recordar l’Eusebia Fanega.
Els records de la primera comunió també van despertar somriures, entre els tertulians, tot i que tal com va destacar Gaspar Búrria, no tothom podia fer-la en les mateixes condicions. En el seu cas a ell i la seva germana els van deixar el vestit de la comunió. Però no només existien diferències de classe, a la dura postguerra, també de gènere: «a missa els homes seien en un costat i les dones a l’altre», van comentar.
Aquests testimonis es transcriuran i formaran part de la Biblioteca de la Memòria. Aquest arxiu es va posar en marxa el 2001, forma part de la Col·lecció Local de la Biblioteca i recull més d’un centenar de testimonis d’allò més diversos d’igualadins i anoiencs que els han cedit per a la seva conservació i difusió. La seva filosofia es basa en la riquesa i la singularitat de les fonts orals (els records) de les persones, que ofereixen una visió diferent de la història oficial. S’hi poden veure des de correspondència a quaderns de memòries, fotografies i altres tipus de documents. Tots aquests documents es poden consultar a la segona planta de la Biblioteca i poden ser de gran utilitat per als estudiants i investigadors.
