Mes: maig de 2019 (Pàgina 1 de 2)

5 novel·les sobre el fascinant món dels càtars

  • Terra d’oblit, d’Antoni Dalmau. L’autor igualadí és un gran coneixedor d’aquesta temàtica, de la qual n’ha escrit diversos llibres i guies de divulgació. Amb aquesta novel·la històrica es va endur el Premi Néstor Luján.
  • El càtar imperfecte, de Víctor M.Amela. Un llibre basat en fets i personatges  històrics que reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV.
  • El càtar proscrit, de Jaume Clotet. El protagonista és un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma.
  • La reina oculta, de Jordi Molist. Aquest és un dels llibres més coneguts de l’autor de novel·la històrica Jordi Molist. Des d’un estricte rigor històric, aquesta minuciosa reconstrucció es basa en el relat de la Cançó de la croada contra els albigesos,
  • Les dames del foc: els càtars i el Sant Grial, de Xavier Escura. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret.

Els càtars van representar una de les grans heretgies a què es va enfrontar l’Església catòlica a l’edat mitjana i van tenir una forta presència al sud de França, al Llenguador, on encara avui nombrosos castells ens parlen de les seves creences, basades en l’Evangeli de Sant Joan.

cinc càtars

Nens lectors que recomanen a altres nens

Una cinquantena de nens d’entre 9 a 12 anys usuaris de la Biblioteca s’han convertit en membres del jurat del XIV Premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2018-2019. Es tracta d’un premi singular, ja que el decideixen joves lectors de tot Catalunya, ja sigui a través de la seva participació en escoles o en clubs de lectura de les biblioteques, com és el cas d’Igualada. En la categoria més participada, la de 10 anys, els nens i nenes han donat com a guanyador el llibre «Sóc una nou», de Beatriz Osés, un original i entranyable conte que parla de la solitud de les persones i dels refugiats. En segona i tercera posició respectivament, els nens van votar per «Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa», de Pep Molist, i «Bestiolari 2», de Josep Vallverdú. En la categoria d’11 a 12 anys els nens han puntuat en primer lloc el llibre «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar; seguit de «Tània Claravall», de Maria Parr, i «Un regal sense obrir», de Marianne Verge. Finalment, en la categoria

dels més petits, de 9 anys, el primer premi dels lectors igualadins se l’ha emportat «No llegiré aquest llibre», de Jaume Copons, seguit de «Que venen els fantasmes!», de David Fernández i «Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues», de Joan Faldilles.

La trobada d’aquest jurat va tenir lloc fa uns dies a la Biblioteca i va estar coordinada per la responsable del Club de lectura infantil, Francina Bacardit. El Premi Atrapallibres el convoca el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat). Primer, una comissió d’experts en literatura per a infants selecciona els llibres en català de cada categoria, que són els que els nens que fan de jurat es llegeixen i puntuen. La selecció de llibres es va fer d’entre els publicats des del maig de 2018 a l’abril de 2019. El 30 de maig es donaran a conèixer els guanyadors de cada categoria.

3llibresnens

Records i anècdotes d’esportistes veterans

Van guanyar campionats nacionals, van batre els rècords més importants i molts d’ells encara avui continuen practicant el seu esport preferit. Un grup d’esportistes igualadins veterans van participar, dijous passat, en una nova tertúlia de la Biblioteca de la Memòria,  que enguany estava centrada en l’esport, amb motiu de la proclamació d’Igualada com a Ciutat Europea de l’Esport 2019. També es va emmarcar en els actes de la Primavera Gran d’Igualada.

Enric FeTertúlia1rrer, Joan Basas, Ramon Vergés, Maria Urgell, Ernest Compte, Antoni Tort, Josep Pons, Josep M. Prat, Pompeu Marsol, Xavier Mata i Ernest Parcerisas van ser els protagonistes d’aquesta trobada en què van anar recordant anècdotes i vivències de com era abans la pràctica esportiva. Tots ells havien practicat, de joves, esports com l’atletisme, l’hoquei, la natació i els salts de trampolí, el waterpolo, el rugby, l’excursionisme, l’espeleologia i el bàsquet. I alguns encara avui, com l’Enric Ferrer o l’Ernest Parcerissas, continuen participant en campionats de natació. En uns anys amb menys recursos i amb més limitacions, i en ple franquisme, Igualada va viure un autèntic boom esportiu. Hi havia nombrosos clubs i entitats amb seccions esportives, s’organitzaven importants esdeveniments, es convidaven figures internacionals de l’esport i cada celebració es vivia com una autèntica festa que aplegava un munt d’igualadins. «A Igualada, quan s’havia gaudit de l’esport era quan hi havia dos clubs de cada esport», va recordar en Ramon Vergés, dels Delfins del Noya, un grup de natació format el 1951 a partir de l’escissió del Club Natació Igualada.

Una característica que compartien la major part dels participants a la tertúlia és el fet d’haver practicat diversos esports a la vegada i al llarg de la vida. Nedaven però també jugaven a bàsquet, beisbol o feien karate. La majoria, també, havien començat amb l’esport de ben jovenets, però el cas del matrimoni format per l’Ernest Compte i la Maria Urgell és diferent: van iniciar-se en l’atletisme a partir dels 40 anys, «quan el metge em va dir que havia de començar a caminar perquè tenia la pressió molt baixa», va explicar la Maria. La seva constància i fortalesa l’han portat a guanyar més de 300 copes i a ser campiona d’Espanya diverses vegades. També va ser portadora de la Torxa olímpica l’any 1992. En una època en què no hi havia els equips tècnics que porten avui els esportistes en molts casos es feien ells mateixos els materials: «primer els “trajes” de bany ens els fèiem nosaltres i en dèiem “mariconets”, perquè eren com uns slips», van recordar Ramon Vergés i Joan Basas, antics Delfins del Noya. En altres esports com l’espeleologia també es feien ells els materials, en molts casos: «una vegada ens vam fabricar un torn per baixar un pou», va recordar Pompeu Marsal. En el cas de l’hoquei en Josep Pons va descobrir els orígens de l’actual equipació: «la samarreta oficial arlequinada que porten avui és d’aquella època, i és la única que ens van oferir a Barcelona quan vam anar-la a comprar, no vam poder triar». La tertúlia es va enregistrar i es transcriurà per a la seva conservació i consulta a la Biblioteca de la Memòria. Aquest arxiu ja compta amb 120 documents de tot tipus, com dietaris, memòries o escrits que les persones grans han cedit a la Biblioteca i que estan disponibles per a estudiants, investigadors i historiadors que vulguin aprofundir i fer recerca sobre la història d’Igualada.

« Entrades més antigues