Mes: gener de 2021 (Pàgina 1 de 2)

Els préstecs virtuals es tripliquen el 2020

La Biblioteca  ha fet balanç de l’any 2020 i constata un augment dels serveis virtuals, especialment del préstec de documents digitals a través de la plataforma bibliotecària gratuïta eBiblio, que s’ha triplicat i ha passat de 2.904 préstecs fets el 2019 a 9536 préstecs el 2020. Aquesta és la dada positiva d’un any atípic que ha estat marcat per l’aturada que va provocar la pandèmia i per les noves maneres de treballar i de fer Biblioteca que ha comportat. Així, des de la reobertura de l’equipament l’aforament a l’espai s’ha reduït per garantir la seguretat i també s’ha restringit la programació d’activitats. Tot i les dificultats, la valoració global i final és positiva.

De les dades d2020 presentació Laia Aguilarestaca la intensificació dels serveis i eines telemàtiques, en especial durant el tancament físic de l’equipament. Així, es va continuar treballant a través de les xarxes socials i la pàgina web de la Biblioteca per atendre les demandes dels ciutadans: consultes informatives de tota mena, prescripció literària, etc. Pel que fa a les dades del servei pròpiament dites en total l’any passat es van deixar en préstec 62.000 documents físics i es van registrar 73.809 visites. Es van poder fer una vuitantena d’activitats (a la foto, presentació de “Juno”, de Laia Aguilar), que van comptar amb un total de 2.000 assistents, i es van realitzar 22 visites escolars. Gairebé 11.000 persones van aprofitar el servei gratuït de wi-fi a la Biblioteca i 5.300 més van utilitzar els ordinadors d’Internet i+, des dels quals es pot navegar per internet, fer impressions o utilitzar el DNI electrònic. En tancar l’any 2020 hi havia 23.168 usuaris amb el carnet de la Biblioteca. Un carnet totalment gratuït que es fa al moment i que dona accés a tots els serveis presencials i virtuals de la Biblioteca.

Aquest 2021, las Biblioteca vol continuar treballant per contribuir a la recuperació social i cultural del país, desenvolupant accions per assolir els objectius de: fomentar la lectura i la cultura entre tots els segments de la població; garantir l’accés a la informació i a la generació del coneixement i l’actitud crítica de la ciutadania d’avant l’allau d’informació; promoure l’aprenentatge permanent amb estratègies de creació i compartició de coneixements; afavorir l’accés universal i la cohesió entre la diversitat de població que hi ha a la ciutat d’Igualada i a la zona.

25 destins literaris per viatjar (o llegir)

destinos-literariosEl llibre Destinos literarios de Sarah Baxter és una petita joia de la narrativa de viatges que presenta  25 indrets emblemàtics d’arreu del món on escriptors de tots els temps hi han ambientat les seves obres. Un viatge des de la Índia d’Arundhati Roy al Xile d’Isabel Allende. Una lectura amena i plena de màgia, gràcies a les il·lustracions d’Amy Grimes. Aquests són alguns dels destions que retrata.

Kerala > El Déu de les petites coses
L’escriptora Arundhati Roy es va donar a conèixer amb aquesta novel·la plena dels colors, els aromes i la història d’aquest estat exuberant del surde la Índia conegut com “el territori de Déu”. El llibre, que es va endur el Premi Booker el 1997, explica la història de dues germanes que perden la seva cosina en un tràgic accident al riu.

Kabul > El caçador d’estels
Khaled Hosseini descobreix als ulls occidentals un país, Afganistan, ple de vitalitat però saccejat per les guerres . Kabul, la seva capital, és l’escenari d’aquesta novel·la que arrenca als anys setanta i que explica la història de dos joves amics, un de ric i un de pobre, a qui els uneix la mateixa passió: la lluita d’estels, el joc “de moda” entre els infants de la ciutat.

Monroeville > Matar un rossinyol
Harper Lee va escriure aquesta obra l’any 1960 i ha esdevingut tot un clàssic que encara avui ens serveix per reflexionar sobre el racisme, els prejudicis i la injústicia. Monroeville és el nom que hi ha darrera Maycomb, la ciutat  fictícia on transcorren els fets. Un indret allunyat de tot, insular i miserable i impregnat dels valors surenys.

Xile > La casa de los espíritus
Isabel Allende ens regala aquesta història que esdevé una saga familiar i, alhora, un recorregut per la història del seu país, des del 1920 als anys setanta. La trama d’aquesta novel·la apassionant té lloc a cavall entre la capital del país i la hisenda de Las tres marías, a les fértils terres del sud.

Nàpols > L’amiga genial
Lenú i Lila, les dues amigues protagonistes d’aquesta saga escrita per Elena Ferrante viuen i creixen en aquesta ciutat italiana, als anys 50. Un indret fosc, brut i perillós controlat per la màfia on, malgrat tot, aprendran a tirar endavant i a forjar-se un futur millor.

Yorkshire Moors > Cims borrascosos
Aquests paratges inquietanment bells i salvatges del nord d’Anglaterra són l’escenari dels desafortunats amors entre la Catherine i el Heathcliff. Emily Brontë es va inspirar en una granja senyorial de Haworth, Ponden Hall, per crear aquest clàssic. Actualment aquesta granja s’ha convertit en un bed&breakfast.

Nova York > El vigilant al camp de sègol
J.D Sallinger fa passejar el seu jove protagonista pels carrers d’aquesta ciutat infinita. El Manhattan de mitjans de segle XX és l’escenari per on vagareja Hoden Caufiel, el jovenet “pijo” expulsat de l’escola que esdevé tot un heroi per a la joventut desencantada del moment.

Serra de Guadarrama > Per qui toquen les campanes
Aquí van tenir lloc algun dels episodis més cruents de la guerra civil, ja que suposaven una frontera natural i salvatge entre les tropes franquistes i les republicanes. Ernest Hemingway va ser testimoni actiu de la guerra, en tant que reporter, i anava a la serra a peu o a cavall. De totes les seves vivències en va publicar aquesta novel·la, que recull molts fets i indrets reals.

 

 

« Entrades més antigues