Categoria: Activitats (Pàgina 72 de 124)

400 joves participen als primers DEBAT A BAT

Uns 400 joves d’ESO de diversos centres educatius d’Igualada han participat al «DEBAT A BAT: llegir i llegir-se», un projecte innovador que està desenvolupant la Biblioteca adreçat als joves d’entre 12 a 16 anys que cursen de 1r a 4t d’ESO, per desenvolupar el seu pensament crític. Es tracta d’una iniciativa que la Xarxa de Biblioteques de la Diputació impulsa entre aquelles biblioteques més compromeses amb el públic juvenil.

Aquest primer semestre d’any s’han fet dues rondes de BATS, en què els joves s’endinsen en un joc literari en què són totalment partícips i comparteixen idees i opinions sobre el tema que se’ls planteja a partir d’un àlbum il·lustrat. El primer BAT portava per títol «El que dius i no dius», i a partir dels àlbums de Shaun Tan els joves van experimentar el poder de la imatge i van crear les seves pròpies històries. El segon BAT, «Allò que no es veu», tenia com a protagonista l’àlbum «Flotante» de David Wiesner, i els participants van entendre el que hi és però no vèiem, fet que ens limita a saber triar quins camins hem de triar a la vida. Eva Maria Sabaté i Daniel Rio han estat els bibliotecaris dinamitzadors del projecte, que valoren molt positivament per la bona resposta i entusiasme dels joves.

En aquest primer semestre d’any els alumnes participants han vingut de diversos cursos d’ESO dels instituts Badia i Margarit, el Joan Mercader, l’Acadèmia Igualada, el Milà i Fontanals i també del Casal Cívic Montserrat. Després del parèntesi estival, la Biblioteca engegarà un nou BAT per reflexionar sobre la lluita i les guerres. Per fer-lo el fil conductor serà l’àlbum «L’enemic», de Davide Cali. Aquesta activitat s’ha inclòs dins el programa AIRE del departament d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada i es pot sol·licitar des de qualsevol centre educatiu de secundària.

Històries d’organdí, batista i puntes de coixí

IMG_20180517_123302_538La tertúlia, emmarcada dins els actes de la Primavera Gran, s’ha enregistrat per formar part de l’arxiu de la Biblioteca de la Memòria i ha comptat amb la participació d’Àngela Llop, Maria Teresa Ribera, Teresa Linares, Guillermina Bosch, Glòria Savall i Lluïsa Felip. Fa uns anys la ciutat d’Igualada era plena de tallers de modistes, cosidors i sastres que sempre tenien feina i dels quals en sortia tant la roba de la llar com els vestits de mudar, de núvia, etc. Hi havia cosidors de roba blanca (on les noies cosien la roba de la llar), de roba de color i de brodar. Aquest era sobretot un univers femení, on les noies s’ho passaven d’allò més bé alhora que aprenien l’ofici i es feien la roba. A part, també hi havia els tallers de les modistes amb les seves aprenentes. Un ofici artesanal,ple d’un vocabulari que avui per a molts és desconegut: organdí, batista, tavelles, volants, punt París, punt calat, glassilla, puntes de coixí…

Les assistents van recordar el nom de les principals modistes i cosidors de la ciutat, encapçalades per les Ponts, les germanes Josefa i Madrona: «aquestes eren l’elit de l’ofici», van coincidir a dir les participants. Però també hi havia la Paquita Enrich, Sara Sisquella, l’Angelina Balcells, ca la Lola, la Isabel Miquel i la Pilar Agramunt. La diferència entre els cosidors i els tallers de modistes era que «al cosidor hi anaves a aprendre’t a fer-te la roba i a les modistes hi anaves a treballar, a ajudar-les», va explicar la Teresa. Era tot un món on impregnava el secret professional: «no podíem dir les clientes ni com ho fèiem ni res», va prosseguir l’Àngela. També es van recordar noms de sastres de la ciutat: Bas, Marsal, Oliva, Serra, Cal Campanya, Renom, Monegal, Alegre…

Les modes anaven i venien i en gran part estaven influenciades pel que es veia a les revistes i al cinema, on les modistes trobaven inspiració per als seus dissenys: «Hi va haver una pel·lícula en què la Brigitte Bardott sortia amb un vestit de quadrets de Vichy; doncs aquell Dilluns de Pasqua totes les noies anaven igual i s’havien fet un vestit com el de l’actriu!», va recordar l’Àngela. El Dilluns de Pasqua i el Dijous Sant, però també per la Puríssima i la Festa Major eren dates assenyalades per estrenar els vestits que es feien les noies. No totes les èpoques van ser iguals: «hi havia molts trucs per reaprofitar la roba a la postguerra: per exemple un abric el giraven i el tornaven a fer servir», va recordar la Lluïsa Felip. Ella va ser la responsable d’introduir a Igualada el prestigiós Mètode Feli que va aprendre a l’escola de moda que Felicidad Duce va crear a Barcelona el 1928, i que consisteix a utilitzar set tires de cuir unides per mitjà de passadors corredissos que s’adapten sobre el cos i permeten fer les peces a mida.

Les botigues de vetesifils com la de la Pepeta de les cremalleres i també Cal Perico, Cal Fanalé i Cal Franquesa formaven part d’aquest univers on els de l’ofici hi trobaven pràcticament de tot per fer les seves creacions. Pel que fa a les botigues de fàbrica algunes van ser realment històriques, com la d’Escorpión, «on venia gent de tot arreu a comprar», van recordar la Guillermina i la Glòria, que hi havien treballat. Poc a poc, les botigues de «prêt-à-porter», van anar guanyant terreny a les modistes i sastres de la ciutat.

 

« Entrades més antigues Entrades més recents »