Categoria: Col·lecció (Pàgina 76 de 95)

L’Hemeroteca Local: la premsa d’ahir i avui

L’any 1863 va veure la llum «El Eco de Igualada», considerat el primer periòdic realment igualadí. Aquest és un dels diaris que es conserva a l’Hemeroteca local de la Biblioteca . Descobrir-la i fullejar les notícies de fa més d’un segle i mig permet conèixer, de la mà d’aquells primers periodistes, els esdeveniments socials, culturals, polítics i esportius que marcaven el dia a dia dels nostres avantpassats. L’Hemeroteca ocupa tota una àrea de la Col·lecció Local, a la segona planta, i en els seus armaris s’hi troben, enquadernats i ordenats alfabèticament, les revistes i els diaris publicats a la comarca de l’Anoia des de finals del segle XIX. Una ràpida ullada a aquestes rengleres permet constatar la riquesa del gènere periodístic a casa nostra. Més de 500 títols de publicacions, més o menys conegudes i amb una vida més o menys llarga, són testimoni de temps molt diferents, per a la premsa escrita.

En aquest espai conviuen les capçaleres dels principals periòdics igualadins del principi del segle XX, com «El Eco de Igualada», «L’Igualadí», «Gaseta Comarcal» o «Llibertat», amb altres de més recents, com «Diari d’Igualada», «La Veu de l’Anoia» i la revista «Vida…». Altres pobles anoiencs també tenien les seves pròpies publicacions, com Capellades, amb «Salubritat», «Capelló» o la revista «La Miranda», Sant Martí de Tous, amb l’emblemàtic «El Sol de Tous», i més recentment la Llacuna amb «L’Ancosa».

A l’Hemeroteca també s’hi troben revistes especialitzades com l’antiga «Zapatería pràctica», «Revista Técnica de Géneros de Punto» o tots els butlletins que editava l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. I també publicacions més modernes com «L’Estrat», que va sortir entre els anys 1989 i 2002 amb continguts arqueològics molt interessants o «Revista d’Igualada», amb articles de pensament i cultura. La riquesa d’entitats culturals, esportives, religioses i socials de l’Anoia també té el seu reflex en paper, ja que moltes van optar per editar les seves pròpies revistes i butlletins. A més de poder-los fullejar en paper, tots els periòdics anteriors a 1940, així com «Igualada» (1942-1997) i «Vida…» (1946-1998) estan digitalitzats i es poden consultar en línia a Trencadís. Per conèixer amb tot detall la història de la premsa a la ciutat es pot consultar el llibre La premsa a Igualada (1808?-1982), de M. Teresa Miret i Solé.

 

Les autores, les més llegides del 2016

Muntatge_més prestatsPaula Hawkins, Silvia Soler, Júlia Navarro, Pilar Eyre i Care Santos encapçalen la llista dels autors més llegits el 2016 entre els usuaris de la Biblioteca Central d’Igualada. Els llibres escrits per aquestes escriptores ocupen els primers llocs del rànquing dels més prestats. Històries escrites per dones i amb protagonistes femenines, com La noia del tren, de Hawkins, la novel·la més llegida de l’any a la Biblioteca, amb 44 préstecs. La segueix de ben a la vora amb 39 préstecs L’estiu que comença, de Sílvia Soler, una història familiar travada a partir dels records dels seus protagonistes. Dime quién soy, de Júlia Navarro, i Mi color favorito es verte, de Pilar Eyre, ocupen el tercer i quart lloc del rànquing, seguides d’una altra autora molt llegida entre els usuaris de la Biblioteca: Desig de xocolata de Care Santos. El primer home de la llista és Albert Juvany i la seva inquietant El silenci del far. Després precisament un autor igualadí, Màrius Mollà, amb la novel·la històrica El mestre.

En narrativa juvenil Wonder, de R.J Palacio ocupa el primer lloc, amb 42 préstecs, seguida d’El noi que vivia tancat en una habitació, d’Álvaro Colomer, i Insurgent, el primer volum de la saga de Veronica Roth. A la secció de cinema, el més agafat han estat els DVD de sèries com «Friends», «Los Soprano» i «Los Tudor», que any rere any van sortint en préstec. Pel que fa a pel·lícules pròpiament dites van triomfar «Ocho apellidos vascos» i «Blancanieves: la historia jamás contada». Pel que fa als còmics, que també es troben a la sala Beatles al costat de la música i el cinema, els títols de manga continuen sent els més prestats, així com els diversos volums de Pies descalzos, de Keiji Nakasawa, una obra excel·lent i de gran qualitat que reflecteix el desastre d’Hiroshima.

« Entrades més antigues Entrades més recents »