Categoria: Història (Pàgina 1 de 5)

L’hemeroteca local: 600 publicacions

L’hemeroteca de la Biblioteca és un espai situat a l’àrea de la Col·lecció Local , a la segona planta, on s’hi conserven, en grans armaris de vidre, 600 títols de publicacions d’Igualada i l’Anoia, degudament classificades i ordenades. Milers i milers de pàgines que ens parlen de com ha sigut la vida al llarg dels anys, dels canvis en costums, festes, maneres de viure i de fer. Entre aquests títols s’hi troben des dels diaris com L’Igualada a tot tipus de revistes i publicacions diverses: butlletins d’institucions i partits polítics, revistes escolars, publicacions d’humor, el món laboral, etc. Tots es poden consultar a sala.

D’entre les curiositats que es conserven aquí destaquem aquestes:

– ResvisSteloKataluna_1908_4abrilta Stelo Kataluna: publicació en esperanto que va tenir una curta durada, ja que només se’n van publicar sis números.
– El bisturí: publicació de temàtica mèdica de l’any 1907, que només va veure l’aparició de dos únics números.
– Salubritat: resvista de divulgació médica que es va publicar dels anys 1927 al 1930.
– Casma: curiós nom pel full informatiu dels pobles de Castellfollit del Boix, Maians i Grevulosa, que es va publicar als anys 80.

Tots els periòdics  fins a l’any 1940,  així com Igualada (1942-1997) i Vida (1946-1998) estan digitalitzats i es poden consultar a la col·lecció digital Trencadís.

Exposició sobre Antoni M.Badia i Margarit

L’exposició «Antoni M. Badia i Margarit: filòleg, gramàtic i lingüista» s’obrirà al públic el dimarts 18 d’agost i es podrà visitar fins al 17 d’octubre. En aquesta exposició el visitant farà un recorregut per la seva vida i obra a través de textos i elements gràfics com imatges i documents diversos. Els vincles de Badia i Margarit amb Igualada, el fet que una part de la seva biblioteca familiar formi part dels fons inicials amb elsfonsweb quals es va inaugurar la Biblioteca Central i que un dels centres educatius d’Igualada tingui el seu nom, són altres motius pels quals la Biblioteca li ret aquest homenatge. Badia i Margarit va dur a terme una extensa tasca filològica durant més de 70 anys, que ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona (UB), d’on va ser rector durant vuit anys. Es va especialitzar en geografia lingüística i va engegar la confecció d’un altes lingüístic del domini català. Entre d’altres fites, va dotar el català d’una gramàtica històrica homologable i va situar-lo al costat de les altres grans llengües romàniques, en un temps en què el règim franquista s’esforçava a tractar el català com una parla sense categoria.

Són essencials també els seus treballs de lingüística estructural i sobre la història de la lingüística, així com els estudis de les relacions del català amb les llengües veïnes. L’any 2003 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2011 la Medalla d’Or de la Generalitat, entre molts altres reconeixements. La Biblioteca compta amb un important fons de llibres de la seva biblioteca particular, sobretot de literatura i folklore, que ell mateix va donar al centre fa uns anys.

 

5 novel·les sobre el fascinant món dels càtars

  • Terra d’oblit, d’Antoni Dalmau. L’autor igualadí és un gran coneixedor d’aquesta temàtica, de la qual n’ha escrit diversos llibres i guies de divulgació. Amb aquesta novel·la històrica es va endur el Premi Néstor Luján.
  • El càtar imperfecte, de Víctor M.Amela. Un llibre basat en fets i personatges  històrics que reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV.
  • El càtar proscrit, de Jaume Clotet. El protagonista és un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma.
  • La reina oculta, de Jordi Molist. Aquest és un dels llibres més coneguts de l’autor de novel·la històrica Jordi Molist. Des d’un estricte rigor històric, aquesta minuciosa reconstrucció es basa en el relat de la Cançó de la croada contra els albigesos,
  • Les dames del foc: els càtars i el Sant Grial, de Xavier Escura. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret.

Els càtars van representar una de les grans heretgies a què es va enfrontar l’Església catòlica a l’edat mitjana i van tenir una forta presència al sud de França, al Llenguador, on encara avui nombrosos castells ens parlen de les seves creences, basades en l’Evangeli de Sant Joan.

cinc càtars

« Entrades més antigues