Coincidint amb la commemoració del centenari de la seva mort i la celebració de l’Any Alexandre de Riquer, la Biblioteca Central d’Igualada recorda amb una exposició la vida i llegat de l’artista Alexandre de Riquer i Ynglada. La mostra es pot visitar al vestíbul de la Biblioteca fins al 9 de desembre, en l’horari d’obertura d’aquest equipament. Nascut el dia 3 de maig de 1856 a Calaf (Anoia), de Riquer va ser un modernista arquetípic, un artista total que va cultivar en paral·lel i de forma qualitativa l’art i la literatura. Al costat de la pintura, el dibuix i el gravat, Riquer va conrear les arts aplicades. Dissenyador de cartells i exlibris, també va fer de decorador. Com a escriptor, Riquer va escriure poemes, narracions, biografies i textos crítics sobre art i artistes. Home curiós i sensible, va ser un gran bibliòfil i col·leccionista. L’amor pels llibres el va dur a crear els seus llibres i il·lustrar-los ell mateix.
Altres aspectes de la personalitat polièdrica d’Alexandre de Riquer és la d’animador i promotor d’iniciatives culturals, polemista i pedagog. La seva casa-taller, al carrer de la Freneria 5, al cor del barri gòtic barceloní, va ser un centre d’art, música, literatura i d’expressió d’un pensament lliure. Van freqüentar la seva casa-taller: Apel·les Mestres, Enric Morera, Àngel Guimerà, Josep Triadó, Joaquim Renart, Jacint Verdaguer, Aurora Bertrana i Eugeni d’Ors, entre d’altres. Alexandre de Riquer va desenvolupar la seva creativitat en el tombant dels segles XIX i XX, un moment històric en què van esclatar les sensibilitats artístiques i culturals que van conformar el Modernisme.
Recentment s’han reeditat algunes de les seves obres més emblemàtiques, com l’obra de prosa «Quan jo era noi» (L’Albí, 2019), «Poema del bosc» (Adesiara, 2019) i «Petons» (Trípode, 2020). Totes es troben a la Col·lecció Local de la Biblioteca, on també es conserven edicions antigues dels seus llibres, com «Crisantemes», publicada per l’autor l’any 1899.
quals es va inaugurar la Biblioteca Central i que un dels centres educatius d’Igualada tingui el seu nom, són altres motius pels quals la Biblioteca li ret aquest homenatge. Badia i Margarit va dur a terme una extensa tasca filològica durant més de 70 anys, que ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona (UB), d’on va ser rector durant vuit anys. Es va especialitzar en geografia lingüística i va engegar la confecció d’un altes lingüístic del domini català. Entre d’altres fites, va dotar el català d’una gramàtica històrica homologable i va situar-lo al costat de les altres grans llengües romàniques, en un temps en què el règim franquista s’esforçava a tractar el català com una parla sense categoria.
