Etiqueta: Recomanacions (Pàgina 51 de 52)

80 còmics per viatjar arreu del món

Expo2Viatjar, conèixer altres cultures, endinsar-se en la història i manera de ser de països llunyans…. Els còmics conformen un gènere literari amb majúscules i ara la Biblioteca Central d’Igualada els dedica una exposició per reivindicar el seu valor, que es podrà visitar fins al 31 de gener. «La volta al món en 80 còmics» proposa un recorregut, a través de mapes, postals i còmics, pels cinc continents, de la mà d’escriptors i il·lustradors d’arreu del món. A cada continent s’hi mostra una tria dels principals còmics ambientats en aquests països. Així , Europa i Àsia són els continents amb més producció literària, amb una quarantena de títols cadascun. De casa nostra s’exposen «Victus», el primer volum de l’adaptació al còmic de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, i «Barcelona: los vagabundos de la chatarra», de Jorge Carrión i il·lustracions de Sagar; «Maus», de Txèquia; «Una primavera en Chernóbil» sobre Ucraïna, «Agencia de viajes Lemming», de Portugal; i «El Botones de verde caqui» sobre Bèlgica són alguns dels còmics europeus que podreu trobar a l’exposició i al fons de còmic de la Biblioteca. D’Àsia destaquen les obres del dibuixant canadenc Guy Delisle, que ha viatjat molt per la zona: «Pyongyang», «Crónicas birmanas» i «Crónicas de Jerusalen». També obres colpidores que s’emmarquen dins el realisme social, com «Pies descalzos: una historia de Hiroshima», la tetralogia de Keiji Nakazawa. Pel que fa a Amèrica hi ha còmics de superherois per a lectors de totes les edats, com les històries de Lucky Luke, Yakari i Spirit, i també propostes més socials com «Talco de vidrio», de Marcello Quintanilha, ambientada al Brasil. D’Àfrica el lector trobarà propostes interessants per endinsar-se en països tan desconeguts com Costa d’Ivori, amb «Aya de Youpogon», de Marguerite Abouet, i d’Oceania «Hechizo total», de Simon Hanselmann, ambientada a Tasmània.

L’exposició també dedica un espai al personatge literari més viatger, en Tintín, i fa un recorregut circular on es van trobant els més de vuitanta còmics exposats, que el visitant podrà fullejar o emportar-se en préstec. Perquè la millor manera de conèixer el gènere és llegir-lo.

10 biografies per llegir aquest estiu

Las chicas son guerreras, d’Irene Cívico. A l’àrea infantil hi ha aquesta biografia de 26 superdones que van canviar el món, des d’Hipatia d’Alexandria a Malala, passant per Virginia Woolf i Frida Kalho. Un llibre per apropar el gènere biogràfic als lectors adolescents amb unes delicades il·lustracions de Núria Aparicio. Com el dibuix de la Malala que acompanya aquest article.

Marco Polo.  De Venècia a Xanadú, de Laurence Bergreen. L’autor reconstrueix minuciosament i amb rigor històric la vida i viatges d’aquest explorador llegendari per l’anomenada ruta de la Seda.

Les set caixes, de Dory Sotheimer. Un testimoni únic i valuós d’aquesta autora barcelonina que, en morir la seva mare, descobreix en unes caixes els documents que expliquen la dramàtica història de la seva família jueva. Recentment ha publicat el segon volum de la història, La vuitena caixa.

La maternitat d’Elna, d’Assumptà Montella. El llibre més conegut d’aquesta autora va treure a la llum la increïble història d’Elizabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va salvar la vida a centenars de nens fills de les refugiades espanyoles que es van haver d’exiliar als camps de concentració francesos acabada la guerra civil.

Diarios, de Kurt Cobain. El llibre es va publicar uns anys després de la mort del cantant i líder de Nirvana. Permet apropar-se al tortuós món interior d’aquest músic de Seattle que es va convertir en un dels ídols més potents del moviment grunge. Inclou cartes no enviades, vinyetes, notes manuscrites i les seves reflexions.

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix. El periodista aplega en aquestes pàgines els records de la seva infantesa durant la postguerra viscuda aRocafort i la Vall del Corb, abans de marxar cap a Barcelona. Uns relats breus i ben escrits que retraten tota una època.

Maria Antonieta, d’Stefan Zweig. L’escriptor s’endinsa com ningú en l’ànima delicada de la que va ser la última víctima de la guillotina. La vida d’una dona que amb només 14 anys es va casar amb el rei Lluís XVI de França.

Cartes d’amor, de Pere Calders. Francesc Vallverdú ha tingut cura d’aquest volum que recull les cartes que el jove Calders va escriure des de l’exili mexicà, i durant tres anys, a la seva estimada Rosa Artís, amb qui finalment es casaria l’any 1943.

Mientras escribo, d’Stephen King. El prolífic autor de novel·les de terror compleix el mes setembre 75 anys. Un bon moment per llegir aquesta autobiografia on comparteix amb els lectors  el que es cou a la seva imaginació.

Els Borbons en pilotes.  A la secció de biografies de la Biblioteca també s’hi troben obres amb gran sentit de l’humor, com aquest recull de textos sobre la dinastia dels Borbons, des de Felip V fins al príncep Felip.

« Entrades més antigues Entrades més recents »