Mes: maig de 2018 (Pàgina 1 de 2)

No perdis el tren i guanya un passi interrail

Les biblioteques del projecte Punts d’Informació Turística, amb la col·laboració de Renfe, ofereixen l’oportunitat de guanyar un passi Interrail de 2a classe per a dues persones. Es convoca un concurs de microrelats: una fugida en tren inspirada en imatges del territori. Els microrelats han de continuar la frase:

“Quan va arrencar el tren ja no hi havia marxa enrere”.

Participació

Podrà participar en el concurs qualsevol persona major d’edat a través del web www.noperdiseltren.cat, del 28 de maig (10.00h) fins al 30 de juny (24.00h).

Els microrelats hauran de fer referència com a mínim a 1 imatge.

La selecció de les imatges respon a alguns dels valors turístics de la província de Barcelona i altres elements de ficció.

L’extensió màxima del microrelat ha de ser de 280 caràcters.

S’acceptaran microrelats en català i castellà.

Els microrelats han de ser originals i inèdits.

Cada participant podrà participar amb tants microrelats com vulgui, però només podrà optar a un sol premi.

L’organització es reserva el dret de publicar i difondre els microrelats a través de les xarxes socials, així com altres mitjans de comunicació.

Premi
Els premis són 3 passis Interrail de 2a classe per a dues persones. S’assignaran segons les categories següents:

Categoria A) Microrelat més ben escrit: 1 Interrail Global Pass continu de 22 dies.
Categoria B) Microrelat més original: 1 Interrail Global Pass Flexi de 10 dies en 1 mes.
Categoria C) Microrelat més votat: 1 Interrail Global Pass Flexi de 5 dies en 15.
El jurat estarà format per professionals de les biblioteques Punts d’Informació Turística.

Condicions del premi
Els passis Interrail s’emetran en les modalitats: Jove (menys de 28 anys) o Adult (de 28 a 59 anys). Un cop emès el bitllet no s’admetran canvis ni el reembossament pel seu valor metàl·lic. El bitllet és personal i intransferible.

Els bitllets dobles són vàlids per iniciar el viatge fins al 31 de desembre de 2018 i només s’atendran peticions d’emissió rebudes amb una antelació mínima de 20 dies respecte a la data d’inici del viatge.

Per emetre el bitllet és necessari que el viatger faciliti a Renfe el nom i cognoms tal i com apareixen en el DNI, el número de DNI i país de residència, la data de naixement i la data a partir de la qual es vol iniciar el viatge.

Segons les normes d’Interrail, el viatger ha de tenir residència permanent en un país europeu durant almenys els 6 mesos previs a l’emissió.

Renfe refusa qualsevol responsabilitat en el procés d’assignació de bitllets. Les dades de caràcter personal tindran exclusivament la finalitat de poder contactar amb els guanyadors dels premis. En cap cas seran objecte d’emmagatzematge en fitxers, cessió a tercers, ni per a ús propi de les biblioteques.

Més informació: http://www.renfe.com/viajeros/viajes_internacionales/interrail.html

Protecció de dades de caràcter personal
D’acord amb el que estableix Reglament europeu de protecció de dades (Reglament UE 2016/679), informem que les dades personals proporcionades a través del web seran tractades amb la finalitat de gestionar la seva participació en el concurs.

La participació en el concurs comporta l’acceptació de les bases.

Des de robòtica fins a economia domèstica

La nova Guia de novetats de  juny inclou una selecció de llibres de coneixements que seran útils per a tots els membres de la família. Per als més petits dos nous llibres de la col·lecció Dummies junior: Crea animaciones digitales i Construye tus propios robots. I per al lector volums de bellesa  com EcoDaisy: cosmética natural i Que se le van las vitaminas! i el pràctic Mejora tus ingresos!. També destaquen el nou llibre de Baltasar Garzón, La indignación activa, i el llibre que ha dedicat Carlota Benet al seu pare, Josep Maria: Papitu. El somriure sota el bigoti.

Per als joves superlectors un munt d’històries interessants com el nou llibre del youtuber Javier Ruescas, Prohibido creer en historias de amor, Invisible d’Eloy Moreno i  A 677 km de casa, de Mark Lowery, entre d’altres. Els lectors de thrillers a la guia en trobaran un bon grapat: Aún está oscuro, de Sílvia Coma i els nous títols de la Mary Higgins Clark, Mai més sola, i del Benjamin Black, Pecat.

I en cinema destacar dues adaptacions: la del primer volum de la trilogia del Baztan, El guardián invisible, i La piel fría, basada en la reeixida novel·la d’Albert Sánchez Piñol.

 

Històries d’organdí, batista i puntes de coixí

IMG_20180517_123302_538La tertúlia, emmarcada dins els actes de la Primavera Gran, s’ha enregistrat per formar part de l’arxiu de la Biblioteca de la Memòria i ha comptat amb la participació d’Àngela Llop, Maria Teresa Ribera, Teresa Linares, Guillermina Bosch, Glòria Savall i Lluïsa Felip. Fa uns anys la ciutat d’Igualada era plena de tallers de modistes, cosidors i sastres que sempre tenien feina i dels quals en sortia tant la roba de la llar com els vestits de mudar, de núvia, etc. Hi havia cosidors de roba blanca (on les noies cosien la roba de la llar), de roba de color i de brodar. Aquest era sobretot un univers femení, on les noies s’ho passaven d’allò més bé alhora que aprenien l’ofici i es feien la roba. A part, també hi havia els tallers de les modistes amb les seves aprenentes. Un ofici artesanal,ple d’un vocabulari que avui per a molts és desconegut: organdí, batista, tavelles, volants, punt París, punt calat, glassilla, puntes de coixí…

Les assistents van recordar el nom de les principals modistes i cosidors de la ciutat, encapçalades per les Ponts, les germanes Josefa i Madrona: «aquestes eren l’elit de l’ofici», van coincidir a dir les participants. Però també hi havia la Paquita Enrich, Sara Sisquella, l’Angelina Balcells, ca la Lola, la Isabel Miquel i la Pilar Agramunt. La diferència entre els cosidors i els tallers de modistes era que «al cosidor hi anaves a aprendre’t a fer-te la roba i a les modistes hi anaves a treballar, a ajudar-les», va explicar la Teresa. Era tot un món on impregnava el secret professional: «no podíem dir les clientes ni com ho fèiem ni res», va prosseguir l’Àngela. També es van recordar noms de sastres de la ciutat: Bas, Marsal, Oliva, Serra, Cal Campanya, Renom, Monegal, Alegre…

Les modes anaven i venien i en gran part estaven influenciades pel que es veia a les revistes i al cinema, on les modistes trobaven inspiració per als seus dissenys: «Hi va haver una pel·lícula en què la Brigitte Bardott sortia amb un vestit de quadrets de Vichy; doncs aquell Dilluns de Pasqua totes les noies anaven igual i s’havien fet un vestit com el de l’actriu!», va recordar l’Àngela. El Dilluns de Pasqua i el Dijous Sant, però també per la Puríssima i la Festa Major eren dates assenyalades per estrenar els vestits que es feien les noies. No totes les èpoques van ser iguals: «hi havia molts trucs per reaprofitar la roba a la postguerra: per exemple un abric el giraven i el tornaven a fer servir», va recordar la Lluïsa Felip. Ella va ser la responsable d’introduir a Igualada el prestigiós Mètode Feli que va aprendre a l’escola de moda que Felicidad Duce va crear a Barcelona el 1928, i que consisteix a utilitzar set tires de cuir unides per mitjà de passadors corredissos que s’adapten sobre el cos i permeten fer les peces a mida.

Les botigues de vetesifils com la de la Pepeta de les cremalleres i també Cal Perico, Cal Fanalé i Cal Franquesa formaven part d’aquest univers on els de l’ofici hi trobaven pràcticament de tot per fer les seves creacions. Pel que fa a les botigues de fàbrica algunes van ser realment històriques, com la d’Escorpión, «on venia gent de tot arreu a comprar», van recordar la Guillermina i la Glòria, que hi havien treballat. Poc a poc, les botigues de «prêt-à-porter», van anar guanyant terreny a les modistes i sastres de la ciutat.

 

« Entrades més antigues