L’hemeroteca de la Biblioteca és un espai situat a l’àrea de la Col·lecció Local , a la segona planta, on s’hi conserven, en grans armaris de vidre, 600 títols de publicacions d’Igualada i l’Anoia, degudament classificades i ordenades. Milers i milers de pàgines que ens parlen de com ha sigut la vida al llarg dels anys, dels canvis en costums, festes, maneres de viure i de fer. Entre aquests títols s’hi troben des dels diaris com L’Igualada a tot tipus de revistes i publicacions diverses: butlletins d’institucions i partits polítics, revistes escolars, publicacions d’humor, el món laboral, etc. Tots es poden consultar a sala.
D’entre les curiositats que es conserven aquí destaquem aquestes:
– Resvis
ta Stelo Kataluna: publicació en esperanto que va tenir una curta durada, ja que només se’n van publicar sis números.
– El bisturí: publicació de temàtica mèdica de l’any 1907, que només va veure l’aparició de dos únics números.
– Salubritat: resvista de divulgació médica que es va publicar dels anys 1927 al 1930.
– Casma: curiós nom pel full informatiu dels pobles de Castellfollit del Boix, Maians i Grevulosa, que es va publicar als anys 80.
Tots els periòdics fins a l’any 1940, així com Igualada (1942-1997) i Vida (1946-1998) estan digitalitzats i es poden consultar a la col·lecció digital Trencadís.
quals es va inaugurar la Biblioteca Central i que un dels centres educatius d’Igualada tingui el seu nom, són altres motius pels quals la Biblioteca li ret aquest homenatge. Badia i Margarit va dur a terme una extensa tasca filològica durant més de 70 anys, que ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona (UB), d’on va ser rector durant vuit anys. Es va especialitzar en geografia lingüística i va engegar la confecció d’un altes lingüístic del domini català. Entre d’altres fites, va dotar el català d’una gramàtica històrica homologable i va situar-lo al costat de les altres grans llengües romàniques, en un temps en què el règim franquista s’esforçava a tractar el català com una parla sense categoria.






