Brigitte Giraud i Viure ràpid. Aquesta escriptora francesa ha trigat vint anys a escriure aquesta novel·la trepidant i colpidora en què recrea els dies previs a l’accident de moto en què va morir la seva parella. Al llarg de capítols curts i contundents va desglossant tots els “i sis” per intentar entendre uns fets que la van omplir de dolor.
Marta Orriols i Aprendre a parlar amb les plantes. En aquesta novel·la l’autora catalana posa veu al dolor però fugint dels tòpics del dol. La protagonista és una neonatòloga que acaba de separar-se de la seva parella i just després aquesta mor també en un accident.
Maria Leach i No te acabes nunca. Un poemari preciós il·lustrat per Paula Bonet en què Leach plora a través de les lletres i converteix el seu llarg procés de dol per haver perdut la parella en un llibre que acaba sent, malgrat tot, un cant a la vida.
Joan Didion i L’any del pensament màgic. Didion escriu amb una excepcional distància emocional sobre la mort sobtada del seu marit, el també escriptor John Gregory Dunne. El llibre esdevé, també, la crònica d’una supervivència.
