«El noucentisme: la imatge gràfica», és el títol de la nova exposició que es pot veure fins al 31 de maig al vestíbul de la Biblioteca. A través de revistes, llibres i documents diversos que es conserven al fons antic el visitant es traslladarà a la Catalunya i la Igualada de principis del segle XX, quan aquest moviment va irrompre amb força. El noucentisme és un moviment ideològic, cultural i polític iniciat a Catalunya a principis del segle XX, que va suposar un corrent renovador inspirat en el classicisme i el gust per l’ordre i el seny. Es va plasmar en tot tipus de documents, com capçaleres de revistes, llibres, catàlegs, cartells i programes de festa major. D’una banda, a l’exposició s’hi pot veure una mostra de la premsa igualadina que es va impregnar de l’estil noucentista, amb capçaleres com «L’Eco d’Igualada», la «Revista d’Igualada», «Sembrant» i «L’Ideal» i, sobretot, amb documents impresos per Pere Bas i Vich. També en clau local s’hi mostren programes de la Festa Major dels anys vint i trenta amb un disseny clarament noucentista.
Pel que fa a les revistes catalanes, que també es conserven al fons patrimonial de la Biblioteca, destaquen capçaleres com «Papitu», «D’ací i d’allà» i «Vell i nou», on col·laboraven artistes del renom de Ramon Casas, Joan Junceda i Josep Obiols. Finalment, també es poden veure diverses obres per a infants il·lustrades seguint l’estètica noucentista. Entre els autors més coneguts en aquest sentit destaquen Josep Maria Folch i Torres, Josep Carner i Carles Riba.
Moltes d’aquestes publicacions es poden consultar en línia al web Trencadís (https://trencadis.diba.cat), que inclou els fons locals digitalitzats de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació.
Categoria: Història (Pàgina 5 de 7)
El 18 de juliol de 2006 un centenar de persones va omplir la Biblioteca per participar a la presentació del llibre Viure en temps de guerra. Igualada: 1936-1939. Era una data assenyalada: es complien els 70 anys de l’inici de la guerra civil espanyola. Aquest volum recollia els testimonis i records de l’època d’una vintena de persones grans. Tots ells, així com els voluntaris que els van entrevistar per elaborar aquest llibre, van protagonitzar un emotiu acte de reconeixement públic que avui la Biblioteca vol recordar. Moltes d’aquelles persones ja no hi són, però les seves paraules van quedar recollides en aquest llibre que permet descobrir la història amb uns altres ulls.
Viure en temps de guerra va ser un projecte impulsat per quatre institucions: l’aleshores Institut Municipal de Cultura, l’Arxiu Comarcal d’Igualada, la Biblioteca Central d’Igualada i el Museu Comarcal de l’Anoia. La iniciativa es va emmarcar dins la Biblioteca de la Memòria, un arxiu que es conserva a la Biblioteca Central per a la cerca, conservació i difusió dels testimonis orals. Precisament aquí és on es guarden totes les entrevistes i materials que van servir per elaborar el llibre. Les seves pàgines reflecteixen temes com el treball, la vida privada, els espais de convivència i lleure o l’educació durant aquells tres anys de conflicte bèl·lic. Aquell 18 de juliol de 2006 també es va inaugurar una exposició sobre el context històric i la vida quotidiana a la Igualada de la guerra civil.
Les persones que van cedir el seu testimoni per aquest valuós projecte, moltes de les quals ja no hi són, van ser: Joana Florensa, Carme Corbella Pons, Pepita Claramunt Argelich, Maria Caballé, Ferran Mir, Isabel Solà Diaz, Jaume Ribera Marimon, Celdoni Martí, Rosa Rosich Berenguer, Pere Palmés, Antoni Jorba Torner, Pilar Agramunt Sisquer, Carme Botines Prat, Josep M. Juncà, Joan Puigrodon Ros, M. Carme Queraltó, Pepita Morera, Joan Udivert, Jaume Rosich i Pompeu Cotonat.
