El far, de Maria Carme Roca. En el decurs d’un dinar familiar la Diana descobrirà la història més sensible i oculta d’una família plena de traïcions, venjança i gelosia. Amb aquesta nova novel·la històrica de la prolífica autora emprenem un viatge ple d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels indrets més desconeguts i interessants del nostre país: el far de l’illa de Buda.
Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols. L’autora escriu una història sobre el dolor a partir del dolor, protagonitzada per una dona que descobreix la infidelitat de la seva parella just abans que aquesta mori en accident. Tendresa, emocions a flor de pell i la crua realitat es donen la mà en aquest llibre excel·lent.
Capvespre, de Kent Haruf. El segon volum de la trilogia de Holt ens transporta a una petita comunitat rural de Colorado, on un seguit de personatges lluiten per sobreposar-se a les adversitats. Una novel·la que és un cant a la senzillesa de la vida.
Un vespre al paradís, de Lucia Berlin. L’autora de Manual per a dones de fer feines ens torna a sorprendre amb aquest recull de narracions curtes on parla de vides marginals, de caos familiars i de desordres alcohòlics a Nou Mèxic. I el que la fa més interessant -es diu que l’escriptura de Berlin és realisme màgic- és que explica vivències pròpies.
Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie. La tercera novel·la de l’autora nigeriana, ens explica la història de la Ifemelu i l’Obinze, una història d’amor i desamor; d’emigració i retorn; de feminisme i negritud. La història que viuen els africans que emigren: els diuen que són negres però “diferents” i prenen consciència del llast dels afroamericans als Estats Units, descendents d’esclaus.
La mort del comanador, d’Haruki Murakami. L’autor japonés obre múltiples enigmes en aquesta nova novel·la (dividida en dues parts), en què un pintor se separa de la seva dona i acaba vivint a la casa d’un famós artista, que amaga molts secrets. Petits moments de màgia es barregen amb la realitat en una novel·la ben escrita que no es pot deixar.
La isla de las últimas voces, de Mikel Santiago. Un autor imprescindible per als amants dels thrillers. Aquesta és la seva última novel·la, ambientada en una claustrofòbica i emboirada illa on els seus habitants s’enfronten a un fenomen paranormal. De totes les seves novel·les aquesta és la que més recorda els universos angoixants d’Stephen King.
Universo, d’Albert Monteys. Còmic de ciència ficció amb un toc d’humor que recopila històries curtes que parlen de la vida a altres planetes, forats negres i fins i tot de la creació de l’univers. Si heu sigut lectors de El Jueves, segurament haureu gaudit amb les històries de Monteys, i és molt agraït veure que es defensa amb les històries llargues, i amb la literatura de gènere.
Juliette, de Camille Jourdy. Un còmic humorístic i tendre alhora, ple de personatges entranyables i esperpèntics que viuen mil i una situacions d’allò més peculiars. L’autora francesa, que va debutar a casa nostra amb la trilogia de Rosalie Blum ens fa el retrat d’una família d’allò més singular.
Els ulls se’m van tancar, de Patrick Bard. Una història colpidora per entendre com funciona la captació de joves per part de la Daesh a través de les xarxes socials, i com de fràgil i vulnerables són.
Juno, de Laia Aguilar. La Juno és una jove rebel, enfadada amb el món i la seva mare, que està a la presó. Des de ben petita viu en centres d’acollida i mai ha tingut una segona oportunitat. Una història dura, però plena d’amor.
Iron flowers, de Tracey Banghart. Un conte de fades revolucionari sobre l’empoderament de les dones. Es tracta d’una història diferent, on la relació i estimació entre les dues germanes protagonistes supera tots els obstacles i estupideses d’un món injust per a les dones.
El violi d’en Patrick, de Quentin Blake. Reedició de l’editorial Blackie Books d’un clàssic de l’autor i il·lustrador britànic Quentin Blake, conegut per il·lustrar l’obra de Roald Dahl. El conte ens mostra com gràcies a la música i la fantasia podem transformar el món i fer-lo més bonic.
L’abella de la mel, de Kirsten Hall. A través d’aquest conte podem conèixer la vida de les abelles durant tot l’any, amb il·lustracions motivadores i d’inspiració impressionista, amb un text senzill que recorda el brunzir de les abelles.
