- Las lobas, de Flore Balthazar. Còmic autobiogràfic que explica la història d’una família d’un petit poble belga que sobreviu a l’ocupació nazi, als anys 40.
- Las amapolas de Irak, de Brigitte Findakly i Lewis Trondheim. Una història escrita a quatre mans en què Trondheim recrea la infància a l’Iraq de la seva dona Brigitte, en un entorn de conflictes i dictadures militars.
- Pies descalzos: una historia de Hiroshima, de Keiji Nakazawa. Primer de quatre volums que mostra amb cruesa i tendresa els efectes de la bomba atòmica que va sacsejar Hiroshima i el món l’any 1945.
- La propiedad, de Rutu Modan. Una néta i la seva àvia jueva viatgen des d’Israel a Varsòvia per reclamar para reclamar una propietat de la família que els va ser arrabassada durant la Segona Guerra Mundial.
- Cuadernos rusos: la guerra olvidada del Cáucaso, d’Igort. La guerra de Txetxènia és el rerefons d’aquesta història que denuncia també l’assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaya el 2006.
Etiqueta: còmics (Pàgina 2 de 3)
Spirou va veure la llum per primera vegada l’abril de 1938 i va ser creat pel dibuixant Rob-Vel per a la revista «Le Journal de Spirou». Aquest 2018 que compleix 80 anys l’editorial Dibbuks ha fet una exposició retrospectiva en què 80 dibuixants de tota la península reinterpreten l’univers del que és el personatge de còmic franco-belga més important de tots els temps. Ara la mostra arriba a la Biblioteca, que del 2 al 30 de juliol compartirà el peculiar univers del grumet vermell més famós i simpàtic. Franquin, Jean-Claude Fournier, Jean-David Morvan o José Luis Munuera són alguns dels autors que han anat dibuixant el personatge al llarg d’aquestes vuit dècades.
Spirou forma part d’una generació de personatges com Tintín, Astèrix i i Lucky Luke que representen un estil de còmic on el gènere d’aventures, la trama clàssica i l’efecte màscara, pel qual els personatges eren inserits en fons realistes. Aquesta combinació de fantasia i senzillesa amb un transfons real suposa un còctel que encara avui funciona.