Etiqueta: Recomanacions (Pàgina 2 de 47)

Cincs llibres per estimar la natura

Coincidint amb la Setmana de la Natura 2024 us proposem aquestes lectures:

Les illes de l’abandonament, de Cal Flyn. La periodsta escocesa ha viatjat pels indrets més inhòspits del planeta per descobrir-hi el renaixement de la vida, malgrat la destrucció per causes naturals o humanes.

La muntanya viva, de Nan Shepherd. L’excursionista, poetessa i novel·lista escocesa va escriure aquest llibre durant la Segona Guerra Mundial i hi expressa el seu amor per les muntanyes escoceses dels Cairgorms.

La noia salvatge, de Delia Owens. Una novel·la ambientada a Carolina del Nort i protagonitzada per la Kya, una noia abandonada als sis anys que ha sobreviscut en soledat als aiguamolls, amb la naturalesa com a única amiga.

Plovien ocells, de Jocelyn Saucier. Breu i meravellosa, ens porta als boscos remots de Canadà, on tres nonagenaris viuen amb austeritat i en total llibertat els seus últims anys mentre esperen tranquil·lament la mort. 

Les cuques, de Julià Guillamon. La narrativa d’aquest autor ens convida a mirar la natura d’una altra manera. En aquest llibre sobre el pas del temps Guillamon mostra un coneixement exhaustiu sobre el món dels insectes.

Plovien ocells: cant a la llibertat

El llibre “Plovien ocells” de Jocelyn Saucier, que acaba de publicar Minúscula, és una d’aquelles perles literàries estranyament belles. Una novel·la que ens porta als boscos remots de Canadà, on tres nonagenaris viuen amb austeritat i en total llibertat els seus últims anys mentre esperen tranquil·lament la mort. Coneixerem en Charlie, que va encetar aquí una nova etapa i una nova identitat allunyada de la dona i els fills ja grans. I en Tom, amb un passat turbulent i fosc. I també la Marie-Desnegie, una velleta de més de vuitanta anys que ha viscut injustament tancada en un manicomi des dels 16. I al voltant d’aquests personatges entranyables, una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grands Incendis, en Boychuck, que també viu en aquest indret remot i apartat de tot.

Entre converses a la vora de l’estufa i passejades al voltant del llac, aniran traçant uns llaços d’amistat sincers i profunds que els faran viure l’etapa final de la vida amb total tranquil·litat. “Plovien ocells” és un cant a la llibertat, tant de viure com de morir. I tot un homenatge a la natura salvatge i la vellesa.

« Entrades més antigues Entrades més recents »