Van guanyar campionats nacionals, van batre els rècords més importants i molts d’ells encara avui continuen practicant el seu esport preferit. Un grup d’esportistes igualadins veterans van participar, dijous passat, en una nova tertúlia de la Biblioteca de la Memòria,  que enguany estava centrada en l’esport, amb motiu de la proclamació d’Igualada com a Ciutat Europea de l’Esport 2019. També es va emmarcar en els actes de la Primavera Gran d’Igualada.

Enric FeTertúlia1rrer, Joan Basas, Ramon Vergés, Maria Urgell, Ernest Compte, Antoni Tort, Josep Pons, Josep M. Prat, Pompeu Marsol, Xavier Mata i Ernest Parcerisas van ser els protagonistes d’aquesta trobada en què van anar recordant anècdotes i vivències de com era abans la pràctica esportiva. Tots ells havien practicat, de joves, esports com l’atletisme, l’hoquei, la natació i els salts de trampolí, el waterpolo, el rugby, l’excursionisme, l’espeleologia i el bàsquet. I alguns encara avui, com l’Enric Ferrer o l’Ernest Parcerissas, continuen participant en campionats de natació. En uns anys amb menys recursos i amb més limitacions, i en ple franquisme, Igualada va viure un autèntic boom esportiu. Hi havia nombrosos clubs i entitats amb seccions esportives, s’organitzaven importants esdeveniments, es convidaven figures internacionals de l’esport i cada celebració es vivia com una autèntica festa que aplegava un munt d’igualadins. «A Igualada, quan s’havia gaudit de l’esport era quan hi havia dos clubs de cada esport», va recordar en Ramon Vergés, dels Delfins del Noya, un grup de natació format el 1951 a partir de l’escissió del Club Natació Igualada.

Una característica que compartien la major part dels participants a la tertúlia és el fet d’haver practicat diversos esports a la vegada i al llarg de la vida. Nedaven però també jugaven a bàsquet, beisbol o feien karate. La majoria, també, havien començat amb l’esport de ben jovenets, però el cas del matrimoni format per l’Ernest Compte i la Maria Urgell és diferent: van iniciar-se en l’atletisme a partir dels 40 anys, «quan el metge em va dir que havia de començar a caminar perquè tenia la pressió molt baixa», va explicar la Maria. La seva constància i fortalesa l’han portat a guanyar més de 300 copes i a ser campiona d’Espanya diverses vegades. També va ser portadora de la Torxa olímpica l’any 1992. En una època en què no hi havia els equips tècnics que porten avui els esportistes en molts casos es feien ells mateixos els materials: «primer els “trajes” de bany ens els fèiem nosaltres i en dèiem “mariconets”, perquè eren com uns slips», van recordar Ramon Vergés i Joan Basas, antics Delfins del Noya. En altres esports com l’espeleologia també es feien ells els materials, en molts casos: «una vegada ens vam fabricar un torn per baixar un pou», va recordar Pompeu Marsal. En el cas de l’hoquei en Josep Pons va descobrir els orígens de l’actual equipació: «la samarreta oficial arlequinada que porten avui és d’aquella època, i és la única que ens van oferir a Barcelona quan vam anar-la a comprar, no vam poder triar». La tertúlia es va enregistrar i es transcriurà per a la seva conservació i consulta a la Biblioteca de la Memòria. Aquest arxiu ja compta amb 120 documents de tot tipus, com dietaris, memòries o escrits que les persones grans han cedit a la Biblioteca i que estan disponibles per a estudiants, investigadors i historiadors que vulguin aprofundir i fer recerca sobre la història d’Igualada.

TwitterFacebook